La fugida, veritats ocultes (3Cat): el poder del periodisme per trencar el silenci al Serielizados (crítica)

La fugida, veritats ocultes: quan el silenci encara pesa massa

Hi ha documentals que informen i d’altres que remouen consciències. La fugida, veritats ocultes, la nova sèrie documental de 3Cat, aconsegueix totes dues coses amb una precisió notable. Després del llargmetratge documental La Fugida (disponible actualment a 3Cat), aquesta nova producció adopta un format serial per aprofundir en nous casos d’abusos sexuals a menors dins d’escoles religioses, i ho fa amb una mirada més extensa, més analítica i amb una estructura narrativa pròpia del periodisme d’investigació.

Fotograma del documental (La Fugida)

Guiada per la veu en off del periodista Guillem Sánchez, la sèrie desplega una mirada ferma però empàtica, on la informació i l’emoció conviuen amb equilibri. La seva veu funciona com a eix vertebrador: contextualitza, acompanya i dona sentit al relat sense restar protagonisme als testimonis. Aquesta tria reforça el caràcter periodístic del projecte, però alhora manté una sensibilitat que evita la fredor habitual del gènere.

Des del punt de vista formal, La fugida, veritats ocultes destaca per una fotografia continguda i atmosfèrica, propera a l’estètica de Crims, que utilitza la foscor com a element narratiu. Aquest ús de la llum —o de la seva absència— accentua el to de denúncia i reflexió, tot i que en alguns moments pot fer perdre matisos facials o gestuals. El muntatge, sobri i ben ritmat, dona espai al silenci i al testimoni, dues eines que esdevenen centrals en el relat.

Professionalment, és una producció sòlida, amb una direcció tècnica que entén la responsabilitat del material que tracta. Tant en la planificació visual com en l’edició del so, hi ha una cura per no excedir-se, per mantenir el respecte i el focus en la veritat dels fets. És, en aquest sentit, un treball periodístic exemplar que troba en el llenguatge audiovisual el seu millor aliat.

S’hauria de veure?

Sí, sens dubte. Perquè és una sèrie necessària, valenta i periodísticament rigorosa. Convida a mirar de cara una realitat que sovint s’ha volgut amagar i ho fa sense artificis, amb honestedat i respecte. No és una sèrie fàcil ni còmoda, però és precisament aquesta incomoditat la que li dona sentit: ens obliga a escoltar, a entendre i a no oblidar. La fugida, veritats ocultes és, sobretot, un recordatori del poder del periodisme quan serveix per trencar silencis.