El Serielizados s’obre amb Anatomía de un instante, la gran producció de Movistar Plus+ amb Álvaro Morte que reviu la tensió del 23-F (Crítica)

Una mirada solemne al 23-F que impressiona per forma, més que per fons.

Inaugurar un festival com el Serielizados no és poca cosa, i Movistar Plus+ ho ha fet amb una de les seves produccions més ambicioses de la plataforma: Anatomía de un instante, la sèrie d’Alberto Rodríguez basada en el llibre homònim de Javier Cercas, que dissecciona aquell moment clau de la història recent espanyola: el cop d’estat del 23-F.

Després de veure els dos primers capítols projectats a l’Aribau, queda clar que no és, potser, una de les millors sèries de l’any, però sí una de les més ben ambientades i tècnicament acurades. Rodríguez manté un estil propi, reconeixible del que ja havíem vist a Modelo 77, amb aquest to sobri, gairebé fred, però d’una factura impecable.

El guió, escrit a sis mans amb Rafael Cobos i Fran Araújo, troba en la veu en off una eina eficaç per contextualitzar i fer accessible un relat històric que per a molts espectadors joves pot quedar lluny. Aquesta narració constant acompanya l’espectador dins d’un relat més contemplatiu que emocional, però sempre sòlid.

Visualment, la sèrie és on brilla de debò. La fotografia d’Álex Catalán converteix el Congrés dels Diputats en un espai cinematogràfic poderós: llums tènues, tons apagats, moviments fluids que transmeten tensió i solemnitat. Els trets, els silencis, els rostres rígids… tot respira una gran producció, d’aquelles que Movistar Plus+ ja feia temps que no assumia amb tanta contundència.

També hi ajuda la direcció d’art de Pepe Domínguez del Olmo i el vestuari de Fernando García, que aconsegueixen transportar-nos directament al 1981 amb una precisió gairebé quirúrgica.

Pel que fa al repartiment, Álvaro Morte (com a Suárez) porta el pes amb solvència i carisma, mentre que Eduard Fernández i Manolo Solo acompanyen amb la solidesa habitual. Encara és d’hora per jutjar-los tots —només hem vist dos dels quatre episodis—, però el nivell interpretatiu és homogeni, sense grans pics ni desequilibris.

Anatomía de un instante és, en definitiva, una sèrie solemne, que prefereix la recreació històrica a la provocació emocional. Potser no innova ni sorprèn, però sí que reafirma el múscul de producció de Movistar Plus+ i confirma que Rodríguez sap com convertir la història en espectacle amb una mirada d’autor continguda.

S’hauria de veure?

No és la gran sèrie de l’any, però sí una obra que es farà parlar —per tema, per factura i per ambició— i que mereix, com a mínim, ser vista amb calma i respecte.