Molt bona tarda, ànimes nostàlgiques. Avui no diem allò de “bon dia, tarda o nit” perquè la situació és la següent: són les 17.00 de la tarda i estem en rigorós directe des del 29è Manga Barcelona a l’escenari Manga Stream. Sí, sé que costade creure -de fet, l’Albert i jo encara ho estem paint.
Com us podeu imaginar, no podíem venir aquí fent les nostres mogudes de sempre: un monogràfic sobre un anime que ens ha tocat a la patata a l’Albert i a mi i que ens serveix com a substitut d’anar a teràpia per acabar de superar les nostres síndromes de Peter Pan. Avui, tot i que per a nosaltres també serà terapèutic, us portem un format més fresc i dinàmic en què farem una recapitulació del que han estat aquests dos anys i poc de Viatge a Ganimedes. I tot plegat, de la manera més transversal i holística possible, entenent l’anime no només com a entreteniment (els “dibuixets”, que en deien els nostres pares), sinó com allò que és: un producte cultural que, com a tal, ens ha construït com a persones.
Un heroi mitològic o una lluna de Júpiter: això és Ganimedes. I això és també aquest pòdcast, un itinerari entre la realitat i la ficció a partir d’aquelles històries que vam veure de petits els mil·lennials: l’anime dels 80, 90 i 00 doblat en català. De la mà de l’Alex Pardo i l’Albert Compte, ànimes nostàlgiques, arriba un espai de conversa i reflexió a partir de sèries com Bola de Drac, Ranma ½, o Sakura: la Caçadora de Cartes. Una teràpia que apaivagarà la seva crisi de l’adultesa i, potser, també la teva.
