Quan la muntanya et parla a través de la fotografia i el silenci, el cinema es transforma en una experiència física.
Alpha (2024), dirigida per Jan-Willem van Ewijk, és un drama introspectiu d’alt rigor formal que reflexiona sobre la vulnerabilitat i la distància emocional a través d’una posada en escena que converteix el paisatge en espai psicològic.
Rodada en format 4:3, amb una fotografia impressionant de Douwe Hennink, la pel·lícula opta per enquadraments verticals i contenció visual. El joc de llum natural i les ombres projectades sobre la neu són gairebé un personatge més. És un film que transmet verticalitat i aïllament, i que deixa que la natura parli per si mateixa.
El disseny sonor juga un paper immersiu fonamental: el vent, el fregament de l’equip, els silencis… Tot suma en una atmosfera sensorial potent. La música electrònica, incorporada amb sobrietat, sorprèn per la seva adequació en un entorn aparentment tan natural, i no trenca mai la versemblança ni l’atmosfera.
Narrativament, Alpha planteja un arc emocional subtil però existent, centrat en la relació distant però afectiva entre un pare i un fill, després de la pèrdua de la mare. Sense verbalitzar gairebé res, el film exposa tensions latents i sentiments continguts que desemboquen en un episodi de desestabilització provocat per la mateixa natura. Sense explicitar-ho, el film transforma l’entorn en desencadenant del conflicte.
El film connecta amb altres obres del segell Atlàntida, com Luzzu d’Alex Camilleri o Blackbird Blackbird Blackberry d’Elene Naveriani, i remet també (salvant distàncies) a l’approach observacional i realista de Alcarràs d’Carla Simón. En to i forma, podríem traçar paral·lelismes amb cert cinema escandinau contemporani (com Hlynur Pálmason o Rúnar Rúnarsson), que també treballa la naturalesa com espai emocional.
S’hauria de veure?
Sense ser una pel·lícula de grans premis, ni tampoc una fita narrativa, Alpha és una experiència sensorial i formalment molt cuidada, recomanable per a espectadors sensibles al detall tècnic i als relats silenciosos. Una proposta serena però incisiva, que demostra com la muntanya pot ser un mirall emocional.
Disponible a Filmin, dins de l’Atlàntida Mallorca Film Fest.
