64 pel·lícules i 3 sèries integren la programació online de l’Atlàntida Mallorca Film Fest 2025 a Filmin

La secció Figures, dedicada a documentals i ficcions sobre històries reals i celebritats que, a la seva manera, van canviar el món, inclourà l’estrena a Espanya de “Being Maria”, biopic de Maria Schneider (Anamaria Vartolomei) centrat principalment en el nefast rodatge de “El último tango en París” i en les seqüeles que aquest va tenir a la vida de l’actriu francesa. Amb Matt Dillon en el paper de Marlon Brando, la pel·lícula, que va tenir la seva première al Festival de Cannes, està dirigida per Jessica Palud (“Back Home”).

Un altre títol clau del festival és el documental “Riefenstahl”, de Andres Veiel, centrat en la figura de la cineasta alemanya Leni Riefenstahl, cèlebre per les seves innovadores pel·lícules de propaganda per al règim nazi, especialment “El triunfo de la voluntad” i “Olympia”. Va ser la pel·lícula que va inaugurar l’última edició de DOCSBarcelona i és un dels documentals imprescindibles de la temporada després del seu pas per la Mostra de Venècia.

També al Festival de Venècia va tenir lloc l’estrena mundial de “Diva Futura”, de Giulia Steigerwalt i protagonitzada per Pietro Castellitto, que recorda la història de la primera agència de càsting i productora a Itàlia especialitzada en pornografia, Diva Futura, de la qual, als anys 80 i 90, van sorgir figures com Cicciolina.

Títols de la secció FIGURES:

• “Being Maria” (Maria), de Jessica Palud.
• “Riefenstahl”, de Andres Veiel (a partir de l’1 d’agost).
• “Diva Futura”, de Giulia Steigerwalt.
• “La extraordinaria Miss Flower” (The Extraordinary Miss Flower), de Iain Forsyth, Jane Pollard (a partir del 2 d’agost).
• “La fotógrafa corsa” (In His Own Image), de Thierry de Peretti (a partir del 15 d’agost).
• “I want it all, Hildegard Knef” (Ich will alles. Hildegard Knef), de Luzia Schmid (a partir del 22 d’agost).
• “Eterno visionario”, de Michele Placido.
• “The Swedish Torpedo”, de Frida Kempff.
• “La modista húngara” (The Hungarian Dressmaker), de Iveta Grofova.

War Times, memòria i resistència

Mentre el planeta sembla patir una crisi d’amnèsia que ens aboca a repetir els pitjors errors del nostre passat, War Times incorpora documentals i ficcions que viatgen de l’Holocaust a Gaza, d’Ucraïna a Uganda, per recordar de quins horrors venim i de quins horrors hauríem de sortir com més aviat millor.

A la selecció destaca “Lo que encontraron”, el primer documental dirigit per Sam Mendes (“American Beauty”), un migmetratge que té com a màxim referent “Noche y niebla”, d’Alain Resnais, sobre dos soldats periodistes que van ser testimonis de l’alliberament del camp de concentració de Bergen-Belsen durant els darrers dies de la Segona Guerra Mundial.

Igual de desconcertant, encara que des d’una perspectiva molt diferent, és “Eight Postcards from Utopia”, la darrera creació de Radu Jude (“No esperis massa del final del món”), un dels cineastes més importants del nostre temps. Es tracta d’un assaig audiovisual format íntegrament per fragments d’anuncis de la televisió del seu país en el període 1989-2020, cobrint així més de 30 anys de transició del país del socialisme cap al capitalisme.

Títols de la secció WAR TIMES:

• “Lo que encontraron” (What They Found), de Sam Mendes (a partir de l’1 d’agost).
• “Eight Postcards from Utopia”, de Christian Ferencz-Flatz i Radu Jude.
• “Never Look Away”, de Lucy Lawless (a partir del 15 d’agost).
• “El teatro de la violencia” (Theatre of Violence), de Lukasz Konopa i Emil Langballe.
• “Intercepted”, de Oksana Karpovych.
• “Yalla Parkour”, d’Areeb Zuaiter.
• “Israel Palestine on Swedish Television 1958–1989”, de Göran Hugo Olsson.
• “Retaguardia”, de Ramón Lluís Bande

Domèstic, coses de casa

La secció Domèstic se centra en històries quotidianes, trames costumistes aplaudides als festivals més importants del món, entre les quals destaca “La partitura”, de Matthias Glasner, un drama familiar protagonitzat per Lars Eidinger (“El professor de persa”) que ve de guanyar l’Ós de Plata al Millor Guió al Festival de Berlín i de ser la gran triomfadora als Premis del Cinema Alemany després de guanyar 4 guardons, inclòs el de Millor Pel·lícula.

També a Berlín es va presentar “Els veïns”, l’última pel·lícula d’André Techiné (“Els joncs salvatges”). Es tracta d’un thriller social protagonitzat per Isabelle Huppert, Nahuel Pérez Biscayart i Hafsia Herzi, sobre una policia tècnica i científica que es debat entre la seva consciència professional i els seus propis valors.

Un altre dels grans reclams d’aquesta secció és el documental “Mistress Dispeller”, d’Elizabeth Lo, una de les grans sensacions del darrer Festival de Venècia, que ens presenta la figura de l’“espantadora d’amants”, una insòlita nova professió sorgida a la Xina arran de l’auge de les plataformes de cites en línia.

Títols de la secció DOMÈSTIC:

• “La partitura” (Dying), de Matthias Glasner.
• “Els veïns” (Les gens d’à côté), d’André Techiné.
• “Mistress Dispeller”, d’Elizabeth Lo.
• “Aquí un amic” (Peacock), de Bernhard Wenger.
• “El pardal a la xemeneia” (The Sparrow in the Chimney), de Ramon Zürcher.
• “Widless”, de Pavel G. Vesnakov.
• “Quan tot s’enfonsa” (Drowning Dry), de Laurynas Bareiša.
• “2 de gener” (January 2), de Zsófia Szilágyi.
• “Explosions in the Heart”, de Yenni Lee.

El cinema de gènere (terror, ciència-ficció, thriller…) sol ser aquell laboratori on el llenguatge cinematogràfic explora tot el seu potencial. A la secció Noirs & Fantàstiques trobarem propostes tan interessants com “Frewaka”, d’Aislinn Clarke, una de les sensacions del darrer Festival de Sitges, una mostra de folk horror sobre una cuidadora assetjada per un trauma del seu passat i la dona a qui atén, obsessionada amb un ésser de la mitologia irlandesa.

Per la seva banda, “The People’s Joker”, de Vera Drew, és una de les grans apostes de la present edició del festival. Escollida pel crític de Variety Owen Gleiberman com una de les 10 millors pel·lícules de 2024, explica la història d’una Joker trans que intenta fer-se un lloc a l’escena de la comèdia stand-up, descobrir qui és realment i, per descomptat, desemmascarar Batman. La pel·lícula que DC no vol que vegis (de fet, a través de Warner Bros., va intentar frustrar-ne la distribució) és un símbol de resistència creativa i cultural.

Títols de la secció NOIRS & FANTÀSTIQUES

• “Frewaka”, d’Aislinn Clarke (a partir de l’1 d’agost).
• “The People’s Joker”, de Vera Drew (a partir del 15 d’agost).
• “Planeta B” (Planète B), d’Aude Lea Rapin.
• “Mèxic 86”, de César Díaz.
• “Últim robatori a Berlín” (Scorched Earth), de Thomas Arslan.
• “El mohicà” (Le mohican), de Frédéric Farrucci.
• “Els dos oficials” (Edge of Night), de Türker Süer.
• “U Are The Universe”, de Pavlo Ostrikov.

Tot festival que es preui ha d’incloure en la seva programació propostes per a estómacs robustos, pel·lícules allunyades del confort cinema que retorcen consciències amb la seva contundència. Títols com “Raptures”, de Jon Blåhed, una pel·lícula premiada al Festival de Rotterdam sobre la vida en una secta sueca dels anys 30; “L’horitzó desapareix”, de Gürcan Keltek, un experiment radical que ens submergeix a l’interior d’una ment trencada; o “Thank You For Banking With Us”, de Laila Abbas, la història de dues germanes unides contra la llei islàmica, que és una de les moltes pel·lícules de l’AMFF ambientades a la Palestina actual.

Títols de la secció WILD TALES:

• “Raptures”, de John Blåhed.
• “L’horitzó desapareix” (New Dawn Fades), de Gürcan Keltek.
• “Thank You For Banking With Us”, de Laila Abbas.
• “Setmana Santa” (Holy Week), d’Andrei Cohn.
• “L’antiquari” (The Antique), de Russudan Glurjidze.
• “Destí desconegut” (To Land Unknown), de Mahdi Fleifel.
• “El gran somni de la història” (The Great Yawn of History), d’Aliyar Rasti.
• “El dia de la mort de l’Hemme” (One of those days when Hemme dies), de Murat Fıratoğlu.

Voyages, entre el sol i la neu

Voyages és sens dubte la secció més vacacional del festival. Històries al voltant de viatges i de personatges que es desplacen des del seu lloc d’origen amb un objectiu concret. La joia de la secció és “Bonjour Tristesse (Bon dia, tristesa)”, el debut al cinema de l’escriptora canadenca Durga Chew-Bose que exerceix de relectura del clàssic homònim d’Otto Preminger, protagonitzat per Jean Seberg, Deborah Kerr i David Niven el 1958, i que al seu torn adapta la cèlebre novel·la de Françoise Sagan. En aquesta ocasió són Lily McInerny (“Nunca llueve en California”), Claes Bang (“The Square”) i Chlöe Sevigny (“Kids”) els encarregats de ressuscitar aquest melodrama de gelosies i suors estivals.

Més lleugera resulta “Llatí per a tothom”, de Émilie Noblet, una comèdia que reuneix de nou el director amb l’actor Xavier Lacaille, tots dos artífexs de l’èxit de la sèrie “Parliament”. Tot gira al voltant d’una desastrosa classe de secundària que, a causa de diverses trampes de tota mena, acaba viatjant a Nàpols per participar en un concurs de llatí, tot i que el seu domini d’aquesta llengua sigui, sent generosos, inexistent.

Títols de la secció VOYAGES:

• “Bonjour Tristesse (Bon dia, tristesa)”, de Durga Chew-Bose (a partir del 22 d’agost).
• “Llatí per a tothom” (Bis Repetita), d’Émilie Noblet.
• “Happy Holidays”, de Scandar Copti.
• “Fotogènic”, de Marcia Romano i Benoît Sabatier.
• “Un hivern a Sokcho” (Hiver à Sokcho), de Koya Kamura.
• “Alpha”, de Jan-Willem van Ewijk.
• “Kyuka, la fi de l’estiu” (Kyuka: Before Summer’s End), de Kostis Charamountanis.

Les sèries de televisió també tenen cabuda en la programació de l’AMFF. Tres seran les produccions seriades que formaran part del festival: “No seré jo una obra d’art?” (a partir de l’1 d’agost), un documental de David Navarro (“Nada que celebrar”) on la popular Samantha Hudson, icona de la comunitat LGTBIQ+, fa gira per Espanya entrevistant figures clau de l’art contemporani com a directors de museus, galeristes, comissaris, crítics i artistes, sempre amb la seva mirada irònica i corrosiva característica.

“La jove George Sand” (La rebelle, les aventures de la jeune George Sand), que arriba el 5 d’agost, és una minisèrie sobre la figura d’Aurore Dupin, qui esdevindrà George Sand, una de les primeres dones a viure de la seva escriptura i desafiar les normes socials i de gènere del segle XIX. Ha estat un èxit d’audiència a França, tant en televisió com a les plataformes digitals. Va debutar en prime time al canal públic France 2 i va aconseguir captar una mitjana de 3,5 milions d’espectadors en la seva primera nit d’emissió.

Tanca la secció “Rebels” (a partir del 16 d’agost), sèrie basada en els esdeveniments reals que van envoltar l’enderroc del famós “Ungdomshuset” (Casa de la Joventut) a Copenhaguen l’any 2007, un símbol de la contracultura i la rebel·lia juvenil a Dinamarca. Va rebre 3 nominacions als Premis Robert, els Òscars de l’audiovisual danès.

La programació de l’edició online de l’AMFF 2025 es completa amb les 13 pel·lícules que integren la Secció Oficial Internacional, ja anunciades en desvetllar-se la programació de l’edició física del festival a Palma. En una propera nota de premsa us desvetllarem els detalls sobre com es podran veure aquestes pel·lícules a www.filmin.es.

Finalment, la cirereta del pastís serà l’estrena, l’1 d’agost, de l’edició restaurada en 4K de “Nowhere”, de Gregg Araki, una de les pel·lícules generacionals més rellevants i genuïnes dels anys 90. Definida pel director com “Sensación de vivir després de prendre àcid”, va ser una plataforma per a l’enlairament d’actors com Ryan Phillippe, Mena Suvari, Heather Graham i Denise Richards i per consolidar la carrera d’altres com Rose McGowan o Chiara Mastroianni.

“Nowhere” formarà part de la minisecció Classics juntament amb “El odi”, de Mathieu Kassovitz, que aquest any, coincidint amb el seu 30è aniversari, ha estat restaurada en 4K en un projecte impulsat pel British Film Institute (BFI) i StudioCanal.