Proa, la federació de productors independents, ha presentat un document dels greuges que està rebent per part de la CCMA -Corporació de Mitjans Audiovisuals- que  aboquen a la producció audiovisual catalana a una situació “absolutament insostenible”.

Proa que està pendent de la resposta de la CCMA a aquest document manifesta que “el sector de la producció independent ha evolucionat cap a una reducció de drets, beneficis i procediments poc clars per part de la “Corpo” fins a uns límits que fan pràcticament inviables les produccions si no és en detriment de la qualitat i el sector”.

En aquest document de denúncia de Proa s’explica que  “s’ha de modificar l’actual situació per no posar a perill la indústria, la qualitat dels continguts, la creació de referents de prestigi i la innovació creativa i tecnològica”.

Jordi B. Oliva, president de Proa, ens ha explicat que aquest document s’ha lliurat a la Consellera de Cultura, al Departament de Mitjans de Comunicació i als partits polítics, i a la Corporació del qual s’espera una ràpida resposta i una negociació. Es tracta per tant, d’un document que encara no és públic i que “respon a  la desesperació dels nostres socis de veure com la corporació maltracta els productors independents”.

Oliva, ens explica que donat que ha aparegut a La Vanguardia del passat diumenge 18 una referència a aquesta situació s’han rebut molts missatges de comprensió a les reivindicacions plantejades i tothom està a l’espera “que la Corporació analitzi les queixes i les contesti adequadament”.

Oliva ha resumit les queixes de Proa en “la manca de transparència en les contractacions i el càstig al talent local ia l’èxit”. El màxim responsable de Proa recorda que la Generalitat, mitjançant Cultura, té un compromís per al foment de l’audiovisual triplicant el pressupost en els darrers tres anys. Al mateix temps, la nova Llei de Comunicació Audiovisual estatal obligarà als operadors a finançar i programar obres en català i altres llengües.

Aquestes excel·lents perspectives contrasten, segons Proa, amb “les condicions que imposa la CCMA a l’ecosistema audiovisual català, limitant la competitivitat i creixement de les productores i pervertint el respecte i l’obligatorietat fundacional de la CCMA de tenir un paper primordial en l’impuls i el desenvolupament de la indústria local”.

Segons explica el document de greuges “la Norma reguladora del procediment de selecció i contractació de continguts audiovisuals per als mitjans de comunicació de la CCMA , del 2016, “és nociu per a les productores, perjudicant el desenvolupament de la indústria”.

La problemàtica presentada es divideix en tres eixos. En un bloc dedicat als ‘procediments’, Proa denuncia que es generen greuges comparatius, donat que la CCMA no fa públiques les contractacions de crides per a l’OTT,  filtra necessitats a productores concretes o fa encàrrecs a determinades productores perquè presentin projectes.  Oliva resumeix aquest greuge “en la manca de transparència a l’hora d’adjudicar programes i sobretot d’equiparar les contractacions”. Proa exigeix “una contractació transparent i igual per a tothom, i si alguna productora és capaç de negociar millor, fantàstic, però que no sigui a la inversa, negociacions individualitzades que debiliten les contractacions de la resta”.

En tot moment Jordi B.Oliva insisteix en que “fem una sol·licitud de transparència en positiu perquè volem treballar més i millor i per això cal entendre els criteris de selecció a més de defensar que les contractacions es facin a productores de Catalunya i no de fora”. El president de Proa, assegura que es contracten productores “que a Catalunya només tenen una oficina amb una telefonista per tenir un NIF català quan tota la producció s’està fent a Madrid”.

Hi ha un segon eix que seria  l’econòmic. No es tracta només de tenir més dotació econòmica per als continguts si no, sobretot, es demana “que les contractacions siguin competitives perquè avui no ho poden ser”. Per exemple  el preu per minut no s’ha actualitzat en els darrers 10 anys…

Oliva també ha explicat les dificultats dels productors per obtenir Benefici Industrial (BI), el marge de guanys que els queda després de contractar els equips tècnics i humans, ja que si una sèrie “funciona” i es contracta una segona temporada, el BI no es pot aplicar de la mateixa manera castigant l´èxit de les obres”.

En la conversa amb Jordi B.Oliva també s’ha mostrat especialment indignat del criteri diferent de la Corporació a l’hora de valorar la creació d’un format “ja que penalitza el talent creatiu local”. Es dona el cas que si una productora catalana presenta un format de creació pròpia, “TV3 no paga la idea i el desenvolupament del format, i en canvi si vas amb un programa en què vols adaptar un format que cal comprar fora, llavors si ho paga”.

En un darrer eix del document s’aborden els drets i es posa l’exemple de Merlí  ja que quan la sèrie es va vendre a Netflix i es va fer una ficció derivada a Movistar Plus+, tots els beneficis van ser per a TV3 i res per a la productora. La situació doncs és doblement  sagnant perquè a sobre que no paguen el format original  a més es queden la totalitat de l’explotació. Un altre greuge és que TV3 es queda els drets a perpetuïtat quan a Europa es limita a un màxim de set anys. ..

Ja per últim, Oliva ens ha subratllat que ara la situació s’agreuja amb l’OTT de 3Cat, la CCMA “ pretén quedar-se els drets mundials i a perpetuïtat pagant el mateix que quan només hi havia el canal lineal”. Aquesta pràctica, de facto, bloqueja les oportunitats dels productors de vendre les seves obres fora de Catalunya ja que estan en obert a la OTT de 3Cat”.

Jordi B. Oliva sintetiza les pràctiques de la Corpo amb “manca de transparència en les contractacions, maniobres dubtoses i càstig al talent local i a l’èxit”, un conjunt d’activitats que aboquen a una situació que es qualifica de “desesperada” i a la que s’espera que aviat es pugui revertir en una negociació amb la CCMA…