Aquesta setmana ha saltat quelcom que ja s’anticipava des de fa molt temps: Betevé, la televisió pública de l’Ajuntament de Barcelona està en les hores més baixes de la seva existència. Els motius segurament són molt diversos (com la sentència d’equiparació dels treballadors a funcionaris) però -ara com ara- el més objectiu és que amb una audiència que no arriba al 1% gairebé tots els diners que l’Ajuntament aboca en la “seva” televisió van al capítol 1 de “personal”.

Ho diu el propi Sergi Vicente, escollit per l’alcalde Trias per a dirigir aquest “artefacte”: “El 75% del pressupost va a personal i el 8,89% a programació. La nostra partida de personal ha passat de representar un 57,5% del pressupost l’any 2019 a un 74,8% l’any 2021, un augment que, en xifres absolutes, representa passar de 9,4 milions a 13,5 milions d’euros. Aquest 74% no ens deixa marge per fer televisió al nivell que necessitem i que se’ns exigeix. Aquest 2021, podem dedicar a programació un 8,9% del pressupost total de betevé (1,6 milions d’euros)”. De fet, segurament pot “sonar” aquesta música perquè es similar a la que afronta TV3 on la partida de personal es menja el pressupost. (aquest afegitó és nostre).

Està be seguir amb el que diu el propi director de la cadena denunciant la situació crítica i anunciant “que activa un pla de xoc per garantir un projecte sostenible i competitiu per a betevé”. No està malament que desprès de sis anys al càrrec s’activi aquest pla de xoc per no fer fallida, tot i que per ara només sabem que prescindeix de 9 persones d’un equip de 247 professionals que formen la plantilla. “És una decisió dura i difícil per a un mitjà com el nostre, diu el propi Vicente, però, si no ho fèiem, les conseqüències en un futur és probable que siguin molt pitjors. Som conscients que és una decisió que fa mal. Hem volgut actuar amb responsabilitat de gestió i amb determinació pel bé de la majoria de treballadors i del futur de betevé”. També Vicente ha tingut el detall de baixar-se el sou un 5%. Podria haver dit la xifra que supera els 100.000 euros -bruts això sí- (Es pot veure al portal de transparència).

Certament -a dos anys de renovar el mandat- Ada Colau té una “patata calenta” que no ha sabut solventar… enmig d’una política comunicativa erràtica que no “cala” als barris populars, es dona un especial suport a formules de mitjans suposament participatius i que no passen de tenir un simple valor “testimonial” mentre -per exemple- s’ha fet una inversió en equipaments audiovisuals a Can Balló en la pròpia escola municipal de F.P. EMAV, que són equipaments infrautilitzats… Esperem amb atenció el pla de xoc de de Vicente, tot i que alguns podríem pensar que el xoc ja s’ha produït i ara “cal salvar els mobles” en els dos anys que queden, abans de les properes municipals…