Si parlem de cinema català, aquest any trobem diverses pel·lícules que han triomfat als festivals, amb propostes com Corredora o Forastera. Entre aquestes també destaca La Carn, una pel·lícula que ha tingut un ampli recorregut nacional i internacional, passant per festivals com el de Màlaga, on va aconseguir dues Biznagues de Plata, el D’A Film Festival, el SXSW London, el Festival de Sant Sebastià o l’Atlàntida Mallorca Film Fest, on va obtenir el premi a millor pel·lícula balear.

Amb motiu del seu pas pel Festival de Sant Sebastià, vaig entrevistar els seus creadors i protagonistes: Lluís Garau, actor principal i coguionista; Joan Porcel, director i coguionista, i Pere Antoni Sastre, també coguionista.

La Carn neix a partir de l’obra escènica homònima de Lluís Garau, una proposta de performance que ha viatjat per diferents escenaris d’arreu del món. Ara, aquesta experiència fa el salt al cinema en una pel·lícula que transita entre la realitat i la ficció i que explora qüestions com la sexualitat, el desig, la soledat i les relacions humanes en un món cada vegada més connectat a través d’internet.

Podeu llegir l’entrevista completa a continuació o veure-la en vídeo al següent enllaç.

Per començar, m’agradaria preguntar-vos com arribeu a aquest projecte. Veniu del món de la realització i de les arts escèniques. Quina ha estat la vostra trajectòria fins a arribar a fer La Carn?
Joan Porcel: Jo venia de fer dues pel·lícules. La primera que vaig fer va ser amb Samantha Hudson i la segona, amb Júlia Colom, la cantant. La meva trajectòria venia de processos de seguiment d’artistes, concretament d’artistes musicals. En veure l’obra d’en Lluís, que em va deixar bastant tocat, vaig continuar aquesta trajectòria i aquest procés de seguiment d’artistes que havia fet fins al moment. Sí que és veritat que, amb aquesta pel·lícula, per primer cop ens hem donat l’oportunitat de sortir de la figura cent per cent documental i hem introduït altres línies que tenen a veure amb la ficció, amb el cinema experimental i fins i tot amb el cinema d’arxiu. Hem decidit introduir-ho i estic molt content d’haver pogut fer aquest viatge amb en Lluís i en Pere.

Lluís Garau: Jo vinc de les arts escèniques i de la performance. Vaig sortir de l’Institut del Teatre i això, en realitat, és el meu TFG. La Carn va ser el meu TFG. No vaig treure gaire bona nota, no me n’aniré per aquí. Els meus amics em varen presentar el projecte, els va encantar i varen voler fer una pel·lícula. Així que fantàstic.

La rebuda als festivals ha estat molt bona. Quan estàveu rodant la pel·lícula, pensàveu que arribaria als festivals i que tindria aquest recorregut? I com esteu veient la resposta del públic?
Lluís Garau: Una cosa: no ho vàrem pensar mai.

Joan Porcel: Sí que és veritat que no sabíem on ubicar la pel·lícula a nivell de festivals, però teníem clar que havia de funcionar en algun lloc, que havia d’arribar a plataformes i a festivals. Per tant, jo crec que ha tingut un recorregut excepcional per a nosaltres. Estam supercontents, no ens ho esperàvem. La rebuda ha estat, en general, molt bona. I crec que el fet que aquesta pel·lícula passàs per festivals també ens ha permès obrir tota una sèrie de calaixos amb el públic i tractar tota una sèrie de capes que tampoc havíem previst que la pel·lícula podria tocar.

Pere Antoni Sastre: Sí, jo diria que és la primera vegada que estam en aquests festivals com a creadors i, llavors, sí que teníem molt la sensació que la pel·lícula no estava acabada fins que no arribàs aquí. Hi havia aquesta idea que una obra no s’acaba fins que arriba al públic. No sabíem on arribaríem, però teníem aquesta necessitat de compartir-la i aquesta intriga de veure com arribaria la pel·lícula al públic.

Aquest recorregut també ve de l’obra de teatre, que ha estat un èxit. És bastant estrany que una obra de teatre tingui un recorregut com aquest. Com ho has viscut?
Lluís Garau: Bé, l’obra de teatre ha anat molt bé, però, a nivell de producció, som jo amb una maleta passejant pel món. Tampoc no hi ha moltes peces d’obra de teatre que facin aquest recorregut. El que té l’obra de teatre és que crec que la gent ve a veure-la amb aquesta idea de «què està passant?», amb aquesta sorpresa de veure una cosa mai vista. En realitat, jo em conec en directe durant una hora sencera i faig tota la dramaturgia que tenc planejada i la coreografia en directe amb aquesta gent de Dirty Roulette.. Crec que la meva obsessió des del principi de l’obra de teatre era que la gent del teatre anàs a veure aquesta peça, però que també des de casa, que els escènics arribassin al medi i es pogués veure per allà. Crec que això també és el que va generar una mica les ganes que fos una pel·lícula: ocupar tots els espais possibles.

Ara que ho dius, fareu alguna projecció de la pel·lícula seguida de l’obra de teatre?
Lluís Garau: Ojalà!

Joan Porcel: És que ens encantaria. Potser als festivals de cinema és més complicat poder trobar aquest encaix, però jo crec que més endavant, si tenguéssim alguna oportunitat o algun esdeveniment per fer el doblet, seria genial poder-ho fer.

La pel·lícula deixa molt marge a la interpretació, sobretot perquè el final és molt obert. Quin és el missatge que volíeu transmetre amb la pel·lícula i què creieu que està captant el públic?
Pere Antoni Sastre: Venga, anem-hi! A veure, nosaltres tenim molt clar el tema del qual volem parlar, que és el tema que en Lluís havia plantejat a la seva obra. Però, és clar, ens demanàvem: «Collons, estam fent una pel·li, hem d’estendre d’alguna manera la història». I per això hi ha la ficció, per això hi ha les imatges. Llavors, en un moment determinat, decidim que el thriller, com a gènere, el thriller psicològic, encaixa amb la història que volem explicar i amb el personatge que volem dissenyar respecte a en Lluís. Hi ha una part d’ell i una part inventada. Hi ha una sèrie de tensions al voltant de la sexualitat, del desig i d’internet. Aquests serien una mica els elements amb què hem anat jugant. I, com a bon thriller, sempre falten peces. Hi ha una part més inaccessible de la pel·lícula com a creació que ens la cream nosaltres.

Joan Porcel: Sí, jo crec que també el fet de no deixar tancades totes les peces, que faltassin certs elements de la narrativa, juga molt a favor de la idea de no saber mai si la part que estàs veient a la pel·lícula és de veritat o és ficció. Per altra banda, també ens ajuda molt a tenir l’espectador una mica connectat i pensant, intentant omplir les peces que falten fins a l’últim moment de la pel·lícula, on hi ha una espècie de catarsi, però no acabes de saber-ho gaire bé. I ha estat molt bé perquè, després, parlant amb el públic, hi ha tota una sèrie de reflexions molt diferents sobre el que representa cadascun dels elements de la pel·lícula.

Després de l’èxit i de tot el recorregut pels festivals, la pel·lícula arriba als cinemes el 13 de novembre. Què n’espereu? Creieu que el públic objectiu ja l’ha pogut veure als festivals?
Joan Porcel: És que som molt conscients de quin és el públic d’aquesta pel·lícula: el públic gai, el públic d’homes que tenen sexe amb homes. Potser la pel·lícula no està pensada per a un públic generalista. És una pel·lícula pensada per a un públic adult, però, més enllà d’això, traspassar les fronteres dels festivals i arribar a les sales ja és una gran fita per a nosaltres. Poder-nos apropar d’aquesta manera al circuit comercial és genial. És veritat que, durant el recorregut pels festivals, hem tingut la sort d’omplir-ne les sales i que hi ha hagut molta gent que s’ha quedat sense poder veure la pel·lícula. Hi ha moltes ganes de veure-la i, per tant, ara tindran aquesta oportunitat. Esperam que també la disfrutïn.

Lluís Garau: També volia posar en valor el fet que la nostra pel·lícula acabarà arribant a una plataforma. Serà a Filmin i crec que és una pel·lícula que també molarà molt que la gent vegi des de l’ordinador i des de casa, perquè parla precisament d’aquesta intimitat i d’aquesta idea que és una pel·lícula que s’ha pensat davant d’un ordinador. Llavors, que sigui rebuda des d’un ordinador, a mi, que som superfans d’això, m’encanta.

Per anar acabant, esteu pensant a fer una altra pel·lícula junts?
Joan Porcel: De moment estam amb aquesta. Ens ho hem passat superbé fent-la. Per a mi ha estat un dream team en tots els sentits: des de la direcció fins al guió. No puc tenir més que bones paraules per als meus companys, però també per a la resta de departaments. Ha estat una pel·lícula feta amb gent molt jove, amb gent amb molta energia. Tant de bo en puguem fer una altra. De moment, anem a disfrutar d’aquesta, que encara ens ha donat unes quantes alegries.

Lluís Garau: Totalment. I, des de Mallorca, crec que el que ens representa i el que ens dona ganes de continuar lluitant és que des de Mallorca puguem fer aquest tipus de propostes. Aquesta és una de les idees que ens mouen.

Per acabar, em recomanaríeu alguna pel·lícula?
Joan Porcel: Seguint una mica l’estela de La Carn, a mi m’encantaria recomanar una altra pel·lícula amb la qual mai saps si t’està apel·lant a la veritat o a la mentida: Catfish.

Pere Antoni Sastre: Seguint una mica l’estela de La Carn, això és un clàssic: Crash, de Cronenberg. Hi ha un tema relacionat amb la tecnologia, la posthumanitat i el sexe que crec que té algunes pinzellades a La Carn.

Lluís Garau: I jo me’n vaig a una cosa molt contemporània, de fa molt poquet, que és We Are All Going to the World’s Fair, que és la pel·lícula que inspira en gran part la nostra…