L’”Acadèmia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España” ens porta el darrer dissabte de febrer una nova edició dels Premis Goya, a Barcelona que es duran a terme al Centre de Convencions del Forum. En el que s’anomenarà la “gran noche del cine español” podrem veure a la catifa vermella els nostres professionals de la indústria audiovisual amb els seus millors vestits: Com sempre, serà una cerimònia llarga on abundaran els parlaments d’agraïment que sempre pensem que s’haurien de reduir però que mai es troba la fòrmula idònia. Algú treurà a relluir els èxits del cinema fet a l’Estat durant l’any, s’incidirà en la bona posició que ha assolit Espanya com a Hub Audiovisual Europeu, gràcies –en bona part- als fons europeus etc…
Aquest marc, però amaga una realitat de la que ens volem fer ressó: – Malgrat que al llarg de l’any es duen a terme algunes produccions de gran pressupost i exitoses segueix abundant la precarietat cronificada en el nostre sector: La major part de llargmetratges i molta producció per televisió i plataformes es duen a terme amb pressupostos minços.Creiem que en bona part aquesta precarietat cronificada té el seu origen en els minços pressupostos que destinen les televisions a la producció externa i les dificultats per accedir a finançament privat. La pròpia PAC, fa uns dies, emetia una nota de premsa en que explicitava aquesta situació, dient “Tot i alguns èxits a festivals internacionals i bones xifres de taquilla puntuals, el cinema català i de l’Estat continua patint greus debilitats vinculades a la precarietat financera, la fragmentació i la dificultat d’accedir a mecanismes de finançament àgils isuficients. Així ho recull un recent informe sectorial, que adverteix que encara que produccions catalanes arriben a les sales i a circuits de festivals, aquestes fites no amaguen les debilitats estructurals que enfronta la nostra indústria”.Entenem la voluntat d’alguns sindicats de manifestar-se el dissabte en la propera edició dels Goya però, sindicats amb representació real en el sector, però tant sindicats com les associacions patronals del sector cal que treballin conjuntament per millorar les condicions de finançament de l’audiovisual, per tal de  sortir de la precarització cronificada, que a la fí es el que està sota la “catifa vermella” dels premis Gaudí i Goya: una situació insostenible.