L’artista Quirze Codina porta uns quants anys dedicat a viatjar per algunes de les platges més espectaculars del món, on realitza figures geomètriques o formes orgàniques de proporcions gegantines. El 2022 va batre el Rècord Guinness en dibuixar a la sorra el mandala més gran realitzat mai, uns traços de 66 metres de diàmetre aconseguits amb rastell i corda a la platja de Mataleñas, a Santander, que l’aigua va esborrar quan va pujar la marea.

El documental ‘Entre marees’, dirigit per Oriol Cardús, és testimoni de la gesta d’aquest empresari, que va abandonar la seva feina a Barcelona per recórrer els sorrals de tot el món, acompanyat de la seva parella, Alejandra Guillén, amb la finalitat de “mirar amb atenció allò que normalment passa ràpid o desapareix sense deixar rastre”, com és la bellesa del món i la fugacitat de la vida, com destaquen Jordi Carbonell, Oriol Cardús, productors a SinParpadear i el propi Quirze Codina

Aquesta pel·lícula, que va arribar als cines al juny després de passar per MAFIZ, l’àrea d’indústria del Festival de Màlaga, que defensa ara les seves virtuts de cara a la propera edició dels Premis Goya, que l’Acadèmia de Cinema obre aquest dimarts les urnes per triar els nominats dels Goya 2026

‘Entre mareas’, una producció de Sin  Parpadear i l’artista protagonista, no busca transmetre “una resposta clara ni un missatge tancat”, sinó més aviat “invitar a romandre, a mirar amb atenció allò que normalment passa ràpid o desapareix sense deixar rastre”, especialment en un present que habitualment “està marcat per la urgència, la sobreproducció d’imatges i la sobreproducció d’imatges i la necessitat”. Al contrari, aquest documental proposa una mirada “silenciosa” al procés i és una defensa “de la cura i de l’escolta”, de manera que aconsegueix arribar a allò col·lectiu des d’allò íntim”.

“Creiem que el potencial més gran d”Entre marees’ resideix en la seva capacitat per connectar amb l’espectador des de múltiples angles emocionals, socials i estètics. És un viatge íntim, però amb una ressonància universal”, explica Cardús sobre aquest documental: la història d’un empresari que redescobreix la seva creativitat a través de l’art efímer a la sorra, i que “va més enllà com una metàfora poderosa sobre la fragilitat del temps, la necessitat de reconnectar amb la natura, i la valentia de redefinir el rumb vital”.

Sobre les virtuts més grans de la pel·lícula, Carbonell afegeix que no només treballa sobre l’emoció, sinó que “també és inspirador, cosa que s’aconsegueix amb “imatges espectaculars” -rodades en platges com Mataleñas o Langre (Cantàbria), Ballota (Astúries), Platja Torre de la figuera (Huelva) o Sotavento- fuig de l’artifici”. “El potencial és que interpel·la tant l’espectador més compromès amb el medi ambient com el que busca un sentit més profund al seu dia a dia, i també al que simplement necessita una història lluminosa que li recordi que l’art i la bellesa segueixen sent transformadors, fins i tot -o sobretot- quan són efímers”, afegeix Carbonell.

El que diferencia ‘Entre mareas’ d’altres títols similars és que, “més que competir pel tema o per l’espectacularitat”, es diferencia per la manera com decideix mirar, en no buscar “subratllar”, ni tampoc “explicar de més” o “conduir emocionalment l’espectador”, perquè “confia en la intel·ligència de qui mira i del poder director. “En un context on molts documentals aposten per una narrativa més emfàtica o per un posicionament explícit, la pel·lícula tria una via més honesta i menys intervencionista: estar, acompanyar i deixar que la realitat es reveli sense imposar-li una forma prefixada. Aquesta decisió formal és també ètica”, afegeix Cardús.

Carbonell assenyala, també, que ‘Entre marees’ compta amb “una coherència molt clara entre fons i forma”, ja que hi ha un diàleg entre el ritme, la distància o l’atenció al gest quotidià amb què es compta. No hi ha aquí, assenyala un dels productors, “artifici ni voluntat d’impacte immediat, sinó una construcció que s’assenta de mica en mica i roman”. “Aquesta combinació de sensibilitat, respecte pels personatges i confiança en l’espectador és allò que la distingeix, fins i tot d’aquí a un any especialment ric en produccions documentals. ‘Entre marees’ no pretén ser més sorollosa que altres, sinó més duradora”, recalca.

Els reptes de treballar a la natura
A nivell tècnic, i respecte als reptes que s’han superat i a les destreses de què aquesta producció pot presumir, els productors assenyalen que el principal desafiament va ser “saber adaptar-se”, perquè treballar de forma íntegra en exteriors implica “acceptar condicions canviants” relacionades amb la llum, el clima, el ritme natural i els imprevistos constants”. llegir-lo i treballar-hi”, explica Cardús. Així, aquest documental exigeix ​​“una atenció molt precisa” al temps ia la llum, de manera que moltes decisions tècniques, com poden ser l’enquadrament, la durada del pla o la distància, depenen del que la naturalesa els va permetre en cada moment, cosa que requeria tant “planificació i escolta” com “rigor tècnic i flexibilitat creativa”.

Extret de KINÓTICO – Enllaç