Cada any, especialment per les dates properes als Premis Gaudí es planteja una discussió recurrent: Qué és i que no és cinema català?… Com ja va explicar l’any passat JR Armadàs al Cinèfil, quan fa anys la pel•lícula de Bayona, “A monster calls” es va endur vuit Gaudís, “molta gent es va preguntar per què un film com aquell, rodat en anglès i fins a un cert punt made in Hollywood competeix als Premis Gaudí”…
Certament l’opinió de la comunitat dels professionals de l’ audiovisual està dividida en quan a aquesta definició… Jordi Rediu, amb una llarga trajectòria en realització i producció audiovisual considera que “només pot dir-se pel•lícula catalana la que ha estat rodada en català amb una composició majoritària de professionals catalans”. Les produccions “en altres llengües” (tothom pensa en el castellà i en menor mesura l’anglès) quedarien, per tant, excloses d’aquesta definició… En canvi Sebastià d’Arbó que ha rodat, fa uns anys, un grapat de pel•lícules a Barcelona amb professionals catalans i també de procedències diverses considera que “les seves produccions, s’han de considerar “cinema català” tot i que no siguin “en (idioma) català”…
Donat que aquesta divisió també apareix al si de l’Acadèmia Catalana del Cinema, l’entitat finalment ha optat per una opció “salomònica”: Pot entrar una pel•lícula als Gaudí en funció d’una puntuació que valora els equips que han treballat en la producció audiovisual: Productor, director o guionista és valoren en dos punts, i la resta de l’equip en un. Així s’assoleix una “nota” que decideix si la producció entra a la selecció dels Premis Gaudí… Certament molts professionals catalans que treballen, no només a Madrid, sinó també a països europeus o americans queden exclosos… Potser seria hora de recuperar el premi Gaudí al “talent català” que permetria recuperar aquests bons treballs produïts arreu…
