INTRODUCCIÓ

El SUNCINE – Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient- va organitzar  a primers de novembre del 2025, a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, ​​el col·loqui “Per un cinema amb ànima”, conduït per l’actriu Assumpta Serna i l’actor Scott Cleverdon.

SUNCINE, és un esdeveniment de referència en el seu gènere a l’àmbit espanyol i europeu, que ja va assolir, en l’últim any, la seva trentena segona edició. A més de les activitats pròpies del Festival, SUNCINE també té voluntat de ser una plataforma de diàleg i reflexió sobre l’aplicació de criteris de valors com la sostenibilitat i l’equitat en l’àmbit audiovisual.

EL “PER QUÈ” D’AQUESTA JORNADA

La Jornada es convoca en considerar l’ètica és la base de qualsevol acció transformadora. L’ètica és el motor que dóna sentit a les decisions que prenem, als models que construïm ia les pràctiques que adoptem… Sense ètica, no hi pot haver una sostenibilitat real.
Al final, no n’hi ha prou de complir normatives i/o protocols: Necessitem comprendre el “per què” i el “per què” de cada mesura, assumir-les com un compromís genuí i no com una obligació…

Des de la creació audiovisual fins a la gestió de recursos, la mobilitat, la relació amb el territori o la representació dels temes ambientals a la nostra indústria, l’ètica ens guia per prendre decisions responsables, inclusives i coherents amb els reptes del nostre temps.

Aquestes jornades reforcen la missió del SUNCINE: impulsar un cinema que no només parli del planeta, sinó que també estigui produït sota principis que el respectin i el protegeixin.

UNA JORNADA PRECEDENT (DESEMBRE 2023)

En aquesta línia de reflexió que s’hi apunta, ja es va convocar el desembre del 2023, a Barcelona la Jornada sobre Sostenibilitat als Ecosistemes del Cinema, coorganitzada amb l’Institut de Cinematografia i les Arts Audiovisuals (ICAA) del Ministeri de Cultura d’Espanya. En aquella ocasió va ser una trobada tancada entre professionals rellevants de les diferents branques de l’ecosistema audiovisual espanyol, per analitzar l’atenció a la sostenibilitat des de la preproducció fins als circuits d’exhibició com ara sales i plataformes.

De fet, la Jornada «Per un cinema amb ànima» a què ens referirem a continuació, dóna continuïtat a aquella primera convocatòria. Aquí va quedar clar -pel feed back rebut- que tot i ser les ponències enriquidores i el debat molt constructiu, no s’esgotava la temàtica plantejada. La moderadora d’aquella Jornada Chus López apuntava que «no podem parlar de sostenibilitat ambiental sense tenir en compte els drets humans, la justícia social i els sistemes de governança, entre altres punts».

Aquella jornada ens emplaçava, per tant, a avançar cap a nous reptes i objectius, connectant «totes les potes de la indústria». Amb l’activitat del 10 de novembre passat «Per un cinema amb ànima» SUNCINE reforça el seu compromís de vincular l’ètica i la sostenibilitat en el terreny audiovisual, destacant el paper del cinema com a eina de consciència, responsabilitat i transformació social… Com deia el mateix eslògan de la presentació «Sense ètica no hi ha respecte, sense respecte no hi ha equitat i sense equitat no hi pot haver un futur sostenible

PRESENTACIÓ DE JAUME GIL

Jaume Gil, en representació de SUNCINE, va agrair l’assistència del públic que omplia l’Auditori de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB. A més de gran nombre de professionals, bona part del recinte estava format per un públic jove i inquiet que va seguir amb atenció les diferents intervencions.

Jaume va explicar l’activitat que desenvolupa SUNCINE i va enllaçar l’activitat que es desenvoluparia amb la «Jornada de Sostenibilitat en els Ecosistemes de Cinema» desenvolupada fa dos anys… Va explicar que difícilment hi haurà sostenibilitat i equitat si no hi ha un plantejament ètic de base… D’aquí la importància de debatre sobre conceptes ètics al sector… i en aquest d’excel·lència del sector que en darrers anys han desenvolupat una proposta de creació d’un Codi ètic de l’Audiovisual (CBPA). Aquest Codi ha estat desenvolupat dins de “Família de cinema” i de l’Associació de Bones Pràctiques de l’Audiovisual (ABPAU) a què s’han anat adherint entitats del sector com APPA (Associació de professionals de la producció audiovisual)»

SCOTT CLEVERDON: EL CBPA, EN CONTEXT

Entrant de ple en el tema anunciat, Scott va explicar que parlar de l’ètica no és «sexy» perquè suposa tenir en compte els drets de la gent que treballa al sector: convenis laborals, horaris, conciliació… sense oblidar, òbviament, els temes que poden ser més compromesos com tot el que té a veure, al cinema, amb el rodatge de planos més íntims… amb la tasca del «coordinador d’intimitat». Scott va comentar que algunes vegades males praxis no es denunciaven per la por en ser assenyalat i entrar en «llistes negres»

En aquesta línia de treball des de fa uns anys, Assumpta i Scott lideren l’elaboració de Codis de bones pràctiques. El primer va ser dirigit a actors (CBPAA), i ara van presentar el Codi de Bones Pràctiques de l’audiovisual -CBPA- on justament, s’analitza i es dóna resposta a allò que haurien de ser unes formes de treball acceptades per tots els diversos col·lectius que integren el sector…

CBPA: EL CODI ÈTIC DE L’AUDIOVISUAL

A continuació, Assumpta Serna va anar explicant la filosofia d’aquest Codi Ètic de Bones Pràctiques a l’Audiovisual (CBPA) o Codi ètic de l’audiovisual que vol promoure la inclusió, la sostenibilitat i la professionalitat al sector…

A la pregunta del “per què el Codi”, la conferenciant va comentar que la seva necessitat es basava a donar solució a experiències reals, denúncies de professionals espanyols que es van iniciar després del moviment “MeToo” recollides per la Comissió d’Ètica de la “Família de cinema”.

El treball que es desenvolupa en aquesta etapa de consulta del Codi, a través de l’Associació de bones pràctiques de l’audiovisual (ABPAU) és recollir les propostes i l’adhesió d’entitats del sector, recollint aprenentatges, principis i valors d’altres codis nacionals i internacionals i pretén, entre altres objectius, establir un estàndard clar per ponderar els avenços tecnològics, amb la vista posada òbviament en l’impacte de l’IA.

Respost aquest primer interrogant al voltant de la necessitat d’aquest Codi, Assumpta va explicar la provada eficàcia com a guia a professionals que respecten codis ètics i al canvi de mentalitat i cultura ètica que influeix en la societat, necessitant un canvi d’actituds, valors i principis. També significa un canvi de valors i responsabilitat de tots els professionals per practicar actituds, exercir drets, sempre que el Codi es discuteixi entre els diferents col·lectius i des de la base. No pot ser només una adhesió des de la cúpula de les entitats, perquè per ser efectiva necessita de la reflexió de tots els socis i professionals.

També es va referir a qui hi ha darrere: Ella mateixa i Scott van començar la redacció del CBPA. Aviat van trobar la solidaritat de fins a 1744 professionals, a la que entitats com a APPA de productors, l’Acadèmia de Cinema a través de la seva Comissió d’Actors estan modificant i difonent el CBPA, que està obert a modificacions per totes les entitats del sector… També festivals i distribuïdors. “Família de cinema” recull les propostes i els juristes de la Universitat Carles III i l’Institut de Drets Humans Peces Barba revisen anualment les aportacions de tots…

Els promotors del CBPA van explicar que a l’actual fase de consulta «cada professional i cada entitat ho estudien, ho implementen i ho difonen…»

El procediment que ens proposen -que respondria a l’interrogant del «com»- seria una revisió anual del Codi, estructurar la participació de tots, crear futurs Observatoris i més a llarg termini, associar l’exercici del CBPA a l’obtenció d’incentius públics i finançament privat… Durant aquest període de consulta, el Codi està obert per a la seva lectura i reflexió i així anar incorporant protocols proposa el Codi ètic (CBPA) a l’exercici de cada professió.

ÈTICA PROFESSIONAL EN TEMPS DE CANVI

Per ubicar el CBPA en el context present, Assumpta es va referir al cinema com a «modelador de valors» que necessita la responsabilitat ètica de cada col·lectiu per reflectir la diversitat social i cultural. El Codi, per tant, apareix com un recurs que uneix professionals per fomentar un espai segur i de respecte a tota la vida de l’obra audiovisual, i això des del consens de tots i totes.

A continuació, Assumpta va explicar tres eixos bàsics que es busquen en la proposta presentada: la prevenció de conflictes, la protecció de la salut en el sentit més ampli i frenar l’intrusisme…

El CBPA no defuig els aspectes més polèmics de l’activitat audiovisual i aborda amb valentia la manca d’ètica i l’abús de poder al sector. Tot això a través de la capacitació continuada amb tallers específics, la supervisió ètica amb la creació d’un Observatori format per les entitats adherides a ABPAU i especialment la guia de comportament que ha de permetre la implantació de protocols a les empreses audiovisuals.

ESTRUCTURA DEL CBPA

La pròpia estructura del CBPA ja ens dóna una idea de la magnitud del treball que es proposa: Després d’una introducció amb exposició de motius, es parla de “beneficis d’una pràctica ètica al sector audiovisual” i la “relació de col·laboradors i entitats adherides, fins al 2025”. També  s’expliquen, a continuació, després dels Principis interpretatius, el Protocol de denúncies o els Organismes de supervisió. En els capítols següents, s’analitzen les Relacions entre Professionals o la Promoció d’Obres Audiovisuals i Relació amb l’Espectador, per referir-se també a diferents subsectors com els Festivals de cinema i la prevenció de «festivals falsos», els Centres de Formació Audiovisual, o la incidència de la Intel·ligència Artificial (IA) altres països…

A fi que el Codi no quedi en “paper mullat” es proposen Mecanismes de Control com el Comitè de Garanties i l’Observatori de l’Audiovisual compost per les entitats adherides al Codi, que han de recollir els diferents punts de vista de tots els col·lectius del sector, per a la implementació al Ministeri de Cultura d’un Certificat i Segell de Qualitat Ètica a les produccions.

IMPACTE I BENEFICIS DEL CODI

Per últim, Assumpta i Scott van explicar impactes i beneficis que preveuen amb l’aplicació del CBPA: D’una banda, el diàleg inclusiu entre els qui intervenen en el procés audiovisual, la cohesió sectorial dels diferents col·lectius del sector, la prevenció de conflictes en establir mecanismes per resoldre’ls i la «qualitat laboral» entesa com un estàndard de treball que millori la qualitat de vida, la millora de la qualitat de vida.

Com va exemplificar el mateix Scott, igual que al final d’algunes pel·lícules es «declara que no hi ha hagut maltractament animal… etc…» es desitja que alguna cosa semblant pogués dir-se de la salut física i mental de les persones que han intervingut a la pròpia pel·lícula .

CALENDARI DEL CBPA… COM PARTICIPAR-HI?

El CBPA, està en fase de consultes i reflexió, ja té una primera versió en aquest enllaç.

Les propostes es poden enviar a etica@familiadecine.com

Ara mateix, com va explicar la mateixa Serna, «va del que és genèric al més concret, i per això ja té de l’ordre del centenar de pàgines» Amb tot, el Codi està obert a professionals i entitats que vulguin difondre’l i aportar-li idees o pràctiques que no s’hagin tingut encara en compte».

Al calendari es preveu un cicle de consultes inicials fins a finals d’aquest any 2025, que s’ampliaria durant el primer trimestre per redactar posteriorment el CBPA entre març i maig de l’any que ve. Els debats i aprovació serien entre maig 2026 i 2027, any en què en col·laboració amb les institucions com el Ministeri de Cultura i ens privats estarien a l’Observatori d’ètica de l’Audiovisual i així es podria començar a implementar el segell ètic a les productores i entitats que ho desitgin.