Quan l’èxit d’un futur com el del Blanes Costa Brava International Film Festival és ja una realitat… Segons les paraules del batlle de Blanes, Jordi Hernández, aquest any es “reforça la positiva petjada deixada en la primera edició” i per descomptat que ho ha aconseguit, amb el seu director Jordi Calvet.

Moltes són les activitats a destacar d’aquesta segona convocatòria anual, com la presentació del llibre Más allá del cine de Sebastià D’Arbó, pel seu autor, que com bon prolífic també ha presaidit i coordinat la quantitat de jurats d’aquest certamen únic en valorar totes les especialitats possibles d’un festival; un apartat que es va inaugurar l’any passat s’ha repetit amb el títol de presentació del Codi Ètic de l’Audiovisual, impulsat un cop més per Assumpta Serna i Scott Cleverdon, en la lluita per les bones pràctiques dins el sector professional; el suport que necessita el sector dels curtmetratges, ja siguin de ficció o documentals, amb Paco Marín, guardonat en aquesta edició per la seva trajectòria com a Tècnic del Cinema… Altres plaques d’Honor han estat per a professionals com Mercè Sampietro, Àlex Gorina i Emma Vilarasau.

Vull remarcar el nivell de qualitat que omple una iniciativa que pocs festivals han tingut en compte: a Catalunya, el Girona Film Festival, que fou el pioner en la creació del Premi FICGLB , impulsor de Cinema i Diversitat, i ara el de Blanes que té en compte un apartat amb films seleccionats que opten al Premi a films de temàtiques LGTIBQ+

L’experiència com a membre de jurats em porta a destacar diversos films:

Premi a la millor producció temàtica LGTIBQ+

Qualitat temàtica i de realització han configurat aquest ventall de produccions recents sobre temàtiques LGTIBQ+. Aquest guardó l’ha obtingut TOMÀS de Ferran Navarro Beltran.Treball innovador, amb un tema no tractat en el cinema com és el del protagonista, que arriba a una residència després de quedar vidu i s’ha d’enfrontar al masclisme i homofòbia d’alguns interns, doncs la seva parella era un home.Temàtiques importants com la que planteja TOMÀS no han estat recollides pels cineastes i per això cal reivindicar-les.

Títols que cal destacar i que van quedar finalistes optant al Premi han estat: MIEDO de Victoriano Marín, on un torero en un món masclista lluitarà per mostrar els seus sentiments vers un altre home. El cas real és que la tauromàquia ha donat a Espanya diversos casos on s’han amagat públicament aquests sentiments i han hagut de viure una doble vida.

VIOLETAS de Borja Escribano, passa l’any 1945 on la dictadura franquista marca la seva repressió en víctimes innocents per no poder expressar obertament l’amor entre els dos protagonistes masculins.

Al film MISIÓN SECRETA de Pedro Verdún, l’orientació sexual del jove expressa la seva diferència al seu germar menor amb síndrome de Dawn, el qual la compren amb el seu suport. Admirable el llenguatge d’aquest curt doncs demostra la quantitat de sentiments que es poden transmetre en 6 minuts de durada.

Caldria fer una crida a les organitzacions de festivals de cinema que prenguin aquest exemple de Blanes i Girona com a referència de les preocupacions socials en temps d’intents de repressió social contra l’exteriorització de sentiments humans.

Altres temes de films destacables que han estat guardonats, són:

Premi al millor llargmetratge en català:

ESMORZA AMB MI de Iván Morales, mostra vides creuades i les seves lluites per recuperar la fe en elles mateixes. Destacable Iván Massagué, premiat merescudament.

Premi al millor curtmetratge en català

BLAVA TERRA de Marine Auclair March quan habitants no han sortit mai d’una finca de Mallorca l’any 1940

Premi a la millor producció de la província de Girona

EVIL SEX de David “Callahan” Ruiz on el testament d’un excèntric milionari és l’intèrpret principal d’una inesperada trobada entre germans.