D’A Dia 2 i Simfonies de Ciutat

Un collage documental amb veus que habitualment no sentim.

Simfonies de ciutat és un projecte del CCCB, impulsat amb Dones Visuals i la Diputació de Barcelona, que ens convida a descobrir la ciutat a través d’ulls femenins, diversos i joves. Aquesta primera entrega inclou tres curtmetratges documentals dirigits per Hajar B. Boujtat, Kim Hernández i Claudia Estrada Tarascó. Totes tres cineastes aporten una mirada contemporània i propera, amb llenguatges molt actuals que aconsegueixen apropar-nos a les històries d’una manera honesta i directa.

“Serem el que sempre hem desitjat” (Hajar B. Boujtat)

A “Serem el que sempre hem desitjat”, Hajar B. Boujtat ens porta a diversos bars de Barcelona per escoltar converses entre tres dones barcelonines d’origen marroquí. Les seves veus, espontànies i plenes de lucidesa, ens parlen del racisme quotidià, però també de problemes universals com trobar feina sent jove —un tema amb el qual és molt fàcil empatitzar.

“Casa de bambú, piso de cemento” (Kim Hernández)

“Casa de bambú, piso de cemento”, de Kim Hernández, retrata una família filipina amb una posada en escena més pausada i íntima, combinant entrevistes i imatges del dia a dia que ens fan entendre l’experiència migratòria des del gest quotidià.

“Loquilla mía” (Claudia Estrada Tarascó)

“Loquilla mía”, de Claudia Estrada Tarascó, bascula entre la ficció i el documental per parlar-nos d’un vincle sororal: dues germanes en què la més petita ha passat per un centre de menors. El curt transforma una situació dura en una oportunitat per mostrar tendresa i suport.

S’ha de veure?

Sí. Perquè ens convida a deixar de ser tan individuals i mirar més enllà del nostre cercle. Simfonies de ciutat ens recorda que, en una ciutat com Barcelona, conviuen moltes realitats que sovint passem per alt. Potser no coneixem la persona que seu davant nostre al metro, però la seva història pot ser tan complexa i reveladora com la nostra.