La versió original catalana suposa per primer cop el 47% de la producció candidata als guardons de l’Acadèmia
El pressupost mitjà dels llargmetratges de ficció en català puja un 27%
El cinema dirigit per dones cau del 47% al 34% el 2024
La mitjana dels pressupostos de pel·lícules signades per dones directores és d’1,9 milions d’euros, per uns 2,47 milions en films dirigits per homes
Arrenca la cursa dels XVII Premis Gaudí per a 65 produccions catalanes i 10 europees
L’Acadèmia del Cinema Català arrenca la primera volta de votacions de la dissetena edició dels Premis Gaudí, que romandrà oberta fins al dia 29 de novembre. Seixanta-cinc produccions catalanes (trenta-quatre llargmetratges de ficció, onze d’ells en català; dotze documentals; quatre films d’animació i quinze curtmetratges), i més deu produccions europees preseleccionades, competiran enguany en aquesta primera volta. La xifra s’acosta, però no iguala, la de setanta-una produccions de l’any passat, rècord històric d’aquests guardons. La lectura de les nominacions tindrà lloc el 5 de desembre a l’Auditori de La Pedrera i la gala se celebrarà el dissabte 18 de gener de 2025 a l’Auditori Fòrum CCIB des d’on es connectarà amb la ciutat de Cervera, que enguany serà la seu de l’espot dels premis i acollirà l’entrega del Premi especial del públic.
Onze títols opten a la nominació a la Millor pel·lícula del 2024: Casa en flames, de Dani de la Orden; El 47, de Marcel Barrena; Escanyapobres, d’Ibai Abad; L’àvia i el foraster, de Sergi Miralles; L’edat imminent, de Clara Serrano Llorens i Gerard Simó Gimeno; Llobàs (Lobisón), de Pau Calpe Rufat; Mamífera, de Liliana Torres; Salve Maria, de Mar Coll; Societat negra, de Ramon Térmens; Tu no ets jo, de Marisa Crespo i Moisés Romera i Un sol radiant, de Mònica Cambra Domínguez i Ariadna Fortuny Cardona.
En l’altra categoria que corona el palmarès, la de Millor pel·lícula en llengua no catalana, els aspirants són vint-i-tres llargmetratges: Alumbramiento, de Pau Teixidor; Caída libre, de Laura Jou; Calladita, de Miguel Faus; Cuando los amos duermen, de Santiago Alvarado Ilarri; El bus de la vida, d’Ibon Cormenzana; El caso Ángelus, la fascinació de Dalí, de Joan Frank Charansonnet; Escape, de Rodrigo Cortés; Faro, d’Ángeles Hernández; Ilusión de verano, d’Àlex Comas; La abadesa, d’Antonio Chavarrías; La mujer dormida, de Laura Alvea; Los destellos, de Pilar Palomero; Los pequeños amores, de Celia Rico Clavellino; Mala persona, de Fer García-Ruiz; Noche de espejos, d’Héctor Faver; Norberta, de Sonia Escolano i Belén López Albert; Pájaros, de Pau Durà; Piezas, de Pilar Ordóñez; Polvo serán, de Carlos Marques-Marcet; Rich Flu, de Galder Gaztelu-Urrutia; Segundo premio, d’Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez; Third Week, de Jordi Torrent i Un lugar común, de Celia Giraldo.
La collita de 2024 també compta amb quatre pel·lícules d’animació: Buffalo Kids, de Pedro Solís i Juan Jesús García Galocha “Galo”; Dalia y el libro rojo, de David Bisbano; Mariposas negras, de David Baute i Rock Bottom, de Maria Trénor.
Documentals, curtmetratges i pel·lícules europees preseleccionades
En les categories de documental, curtmetratge i pel·lícula europea, l’Acadèmia designa una comissió independent formada, encarregada de fer una preselecció. En el cas de la categoria de pel·lícula documental, la comissió s’activa quan el nombre de títols inscrits supera les quinze produccions. Els dotze títols que opten a nominació d’entre els 17 inscrits són: Binu, la història de dues estrelles, de Guillem Cabra i Mar Clapes; Diari de la meva sextorsió, de Patricia Franquesa; Hágase tu voluntad, d’Adrián Silvestre; La fugida, de Josep Morell Feixas, Guillem Sánchez Marín i Marc M. Sarrado; La Joia: Bad Gyal, de David Camarero Porcar; Montserrat, integral 107, de Biel Macià; Morente & Barcelona, de Jordi Turtós; Pepi Fandango, de Lucija Stojevic; Respira, mama, de Meri Collazos Solà; Sau: la memòria submergida, d’Ot Burgaya; Stay Homas: la banda que no hauria d’existir, d’Oriol Gispert, Nick Bolger i Ramon Balagué, i Un estel fugaç, d’Ignasi Guerrero i Arturo Méndiz.
Els quinze curtmetratges aspirants, d’entre els 55 inscrits, són: Blava terra, de Marine Auclair March; Cura Sana, de Lucía García Romero; Dol i fa sol, de Pep Garrido i Maria Besora; El príncep, d’Àlex Sardà; Els buits, de Marina Freixa Roca, Sofia Esteve i Isa Luengo; Germanes, de Jordi Sanz Angrill; Imade, d’Ignacio Acconcia González; La gran obra, d’Àlex Lora Cercós; Los cómplices, d’Alberto Evangelio; Mater Benefacta, d’Anna Solanas i Marc Riba; O que me parta un rayo, de Karen Joaquín; Pesudo, de Miquel Díaz Pont; Sincopat, de Pol Diggler; Vida o teatre, de Guillem Manzanares, i Welcome Tahiya, de Marta Bayarri.
Finalment, pel que fa a les deu pel·lícules europees preseleccionades, que participaran en la primera ronda de votacions de l’edició d’enguany són: Anatomía de una caída, de Justine Triet (França); Desconocidos, d’Andrew Haigh (Regne Unit); Fallen Leaves, d’Aki Kaurismäki (Finlàndia); Green Border, d’Agnieszka Holland (Polònia); La quimera, d’Alice Rohrwacher (Itàlia); La zona de interés, de Jonathan Glazer (Polònia); Pobres criaturas, de Yorgos Lanthimos (Regne Unit); Siempre nos quedará un mañana, de Paola Cortellesi (Itàlia); The Beast, de Bertrand Bonello (França), i Yo capitán, de Matteo Garrone (Itàlia).
Més llengua catalana en la collita candidata als guardons
La producció de cinema en català continua amb una línia a l’alça respecte a anys anteriors. Tot i que els onze llargmetratges de ficció en llengua catalana suposin un petit descens respecte als tretze de l’any passat, si fem un recompte incorporant la resta de categories, podem comprovar que trenta-una de les seixanta-cinc produccions catalanes candidates enguany s’han rodat en català, n’hi ha trenta en castellà, tres en altres llengües i una sense diàlegs. Cal destacar que nou dels dotze documentals i deu dels quinze curtmetratges preseleccionats són en versió original catalana.
Totes aquestes xifres manifesten que un 47% de produccions catalanes de l’any s’han rodat en versió original catalana, dada que suposa un augment respecte del 2023, amb un 40%, i el 2022, amb un 32%.
Pas enrere en l’accés de la dona a la indústria en els rols de lideratge
El balanç de gènere en la direcció de les produccions de l’actual convocatòria, incloent-hi llargs de ficció, documentals i curtmetratges, conclou un descens en comparació a les bones xifres de passades edicions en termes globals. Enguany, un 34% de les pel·lícules candidates compten amb dones directores al capdavant (respecte del 47% de l’any passat, i amb una xifra idèntica a la de 2022). Continuant amb els rols de lideratge, un 41% de films candidats tenen dones encapçalant les tasques de guió (davant el 48% de 2023), i un 36% en la producció, xifra que supera el 33% del 2023.
La relació entre finançament, llengua i gènere en els llargs de ficció
Les candidatures als Premis Gaudí esdevenen un termòmetre anual de la producció catalana. Una de les dades més valuoses per entendre en quin punt està la nostra indústria és l’anàlisi del pressupost dels llargmetratges de ficció creuat amb les variables de llengua i gènere en la direcció: dels trenta-quatre que conformen les actuals candidatures, nou igualen o superen els 3 milions d’euros de pressupost. D’aquests nou, només un títol ha estat signat per una dona directora i dos s’han rodat en versió original catalana. Quinze dels llargmetratges de ficció candidats tenen un pressupost que oscil·la entre 1,5 i els 3 milions. Les candidatures també inclouen set pel·lícules entre 0,5 i 1,5 milions d’euros, i set títols més que no arriben als 500.000 euros de pressupost.
En termes generals, les produccions catalanes incrementen el seu pressupost mitjà. Si analitzem específicament els llargmetratges de ficció rodats en català, observem que la mitjana de les onze produccions supera el milió i mig d’euros (1,69 milions), i si incloem el film d’animació en versió original catalana, la mitjana puja fins a 1,76 milions (quan el 2023 va ser d’1,39). Podem concloure que la ficció en versió original catalana puja en aquesta darrera collita un 27%, augment significatiu que consolida una tendència a l’alça en els darrers anys. Pel que fa a la producció de llargmetratges de ficció rodats en castellà o altres llengües, el pressupost mitjà és de 2,32 milions (2,64 si incloem els tres d’animació, per un 2,05 el 2023).
Si ens fixem en la relació entre gènere i finançament, veiem que el pressupost mitjà per aixecar un llargmetratge a Catalunya dirigit per una dona ha baixat lleugerament respecte de les dades de l’any passat: 1,9 milions d’euros respecte dels 2,2 de l’anterior edició. Al mateix temps, la mitjana pressupostària dels títols signats per homes ha pujat dels 1,38 milions a 2,47 milions. Si analitzem el finançament d’òperes primes, la mitjana pressupostària està en poc més de vuit-cents vuitanta-quatre mil euros i també presenta un desequilibri de gènere: mentre el debut de dones directores té un pressupost mitjà de vuit-cents setanta-un mil euros, el debut dels homes aconsegueix nou-cents setanta-un mil euros.
El repte pendent de fer visibles totes les històries
Fa quatre anys, l’Acadèmia del Cinema Català va endegar amb Dones Visuals i el Col·lectiu Ficcial una comissió de treball per impulsar el seu ferm compromís en matèria de diversitat, recollint dades de les produccions inscrites relatives a gènere, orientació sexual, edat, origen, diversitat funcional i educació cursada. D’una banda, s’analitzen les dades que tenen a veure amb les pròpies pel·lícules: l’argument, les temàtiques i els personatges que veiem a la pantalla, amb un formulari obligatori per a les produccions inscrites. D’altra banda, es recopila informació sobre totes aquelles persones que formen els equips de rodatge, amb un altre qüestionari de caràcter voluntari i anònim.
Les dades recollides el 2024 d’un centenar de professionals i cinc-cents personatges confirmen que tant davant com darrere de la càmera, el patró de dones i homes cis (en un 97% representat a la pantalla i un 85% entre els equips humans que fan possibles les pel·lícules), d’origen caucàsic (85% en els dos casos) i sense diversitat funcional davant la càmera (i amb un 7% entre els equips), és el majoritari. L’heterosexualitat és l’orientació sexual en un 81% davant la càmera i d’un 40% en la composició dels equips.
Si parlem de la diversitat en termes d’edat, els equips de rodatge estan formats, en un 65%, per professionals d’entre 20 i 40 anys. En canvi, a les pel·lícules, veiem un ventall molt més igualtat en totes les franges d’edat. Pel que fa als estudis, un 58% dels professionals indiquen tenir estudis universitaris. Una altra de les dades recollides és la de la diversitat de classe en els personatges dels films: un 16% és de classe alta, un 56%, mitjana i un 22%, de classe baixa.
A mitjà termini, aquesta anàlisi ha de permetre visibilitzar totes les històries i establir estàndards d’obligat compliment per a les produccions candidates.
