El 6 de setembre s’estrena a les sales del Docs del Mes el projecte més personal d’Adrián Silvestre, Hágase tu voluntad. El segon documental del director després de Sedimentos, Premi Feroz 2022, retrata l’extraordinari retrobament amb el seu pare, Ricardo, després de vint anys d’absència, un episodi que transformarà les vides de tots els membres de la família. Amb emoció i humor, Silvestre reflexiona sobre els errors, el perdó i el pas del temps al microcosmos d’una família.
La pel·lícula, de Producciones del Barrio, Nanouk Films i Atresmedia Cine, va guanyar el Premi Docs del Jurat Antaviana al Festival DocsBarcelona, després de la seva premiere internacional al Festival de Tessalònica. La producció inaugurarà la 20a temporada del Docs del Mes, el circuit de programació del Festival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona, que apropa les millors estrenes de cinema documental a més de 70 sales de tot l’Estat cada mes de l’any, de setembre a juny.
El debut a la direcció de l’Adrián Silvestre (València, 1981), Los objetos amorosos (2016), va tenir una extensa carrera a festivals i va guanyar el premi FIPRESCI al Festival de Cinema Europeu de Sevilla. Sedimentos (2021), el seu primer documental, va guanyar el premi Feroz 2022 i va participar a festivals com el BFI London FF, el Festival de Sant Sebastià, el Festival de Màlaga, Thessaloniki (Premi Especial del Jurat), Seattle, Göteborg, Cinespaña Toulouse (Millor Documental), Outfest Los Angeles (Menció Especial del Gran Jurat) i Newfest NY, entre d’altres. La seva tercera pel·lícula, Mi vacío y yo (2022), es va estrenar a Rotterdam i va guanyar el premi Especial del Jurat al Festival de Màlaga, el premi a la Millor Pel·lícula del Festival de Guadalajara i una menció especial al festival D’A de Barcelona. SINOPSIL’Adrián s’enfronta a un particular retrobament amb el Ricardo, el seu pare, després de vint anys d’absència. En Ricardo, vividor, hedonista i un pèl sarcàstic, veu com la seva vida s’enfonsa en perdre a la seva parella i patir dos ictus. El seu estat físic i la seva irremeiable situació de solitud l’aboquen a un preocupant estat de depressió i ansietat, que per a ell només tindran fi amb la seva pròpia mort. El director aconsegueix convertir la pel·lícula en la seva particular manera de reconnectar i acomiadar-se del seu pare. Un retrobament on cada membre de la família exerceix un rol únic, i un relat agredolç que ens parla de la reconstrucció dels vincles familiars i la complexitat dels llaços entre pares i fills.
