L’Informe sobre l’audiovisual a Catalunya 2023, elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), mostra que el sector audiovisual català va facturar 7.566 milions d’euros i estava format per 4.000 empreses que donaven ocupació a 37.178 persones treballadores. La facturació, que va registrar un increment del 6,9% en relació amb la de l’any 2022, suposa el 2,8% del PIB català.
Les previsions indiquen bones perspectives per al sector audiovisual català, perquè el sector, en l’àmbit mundial, està en creixement i, a més, les dades indiquen que Catalunya té capacitat per atreure una part de la inversió estrangera directa (IED) que es genera.
En concret, Catalunya és la primera regió de la Unió Europea en atreure IED en l’àmbit dels videojocs, amb 118 milions d’euros. Quant al sector audiovisual global, també en relació amb la IED, Catalunya deté la desena posició mundial i la cinquena en el rànquing de la Unió Europea. El motiu principal indicat pels països estrangers per invertir a Catalunya va ser la disponibilitat de talent qualificat en l’àmbit audiovisual.
La vicepresidenta del CAC i responsable de l’àmbit de recerca, Rosa Maria Molló, afirma: “El sector de l’audiovisual a Catalunya manté un creixement sostingut. Malgrat l’optimisme, no ens podem oblidar que el teixit industrial de l’audiovisual a Catalunya està molt fragmentat. Per consolidar el creixement cal afrontar l’escenari de transformació en què estem immersos sabent cap a on volem anar. I per això és primordial comptar amb un sector públic que faci de locomotora”.
“Per la importància econòmica, social i cultural que té aquesta indústria a Catalunya, és cabdal el disseny i l’aplicació de polítiques públiques. És fonamental per continuar atraient talent i inversió, generar valor, garantir la provisió de continguts en català en cada una de les finestres audiovisuals i promoure la comunicació de proximitat, tan necessària per vertebrar el territori”, ha afegit.
Després de les pèrdues sofertes durant la pandèmia, el sector publicitari també mostra números de creixement, especialment gràcies a l’impuls del món digital. En el cas de Catalunya, les empreses anunciants amb seu a Catalunya van generar 845 milions d’euros el 2023, la qual cosa suposa un increment del 4,6% en relació amb l’exercici anterior i un augment acumulat del 27% des de la crisi de la covid-19. Els mitjans catalans van rebre 222 milions d’euros, un 4% més que el 2022.
Mapa audiovisual català
El mapa audiovisual català mostra una situació preeminentment pública i de proximitat, amb 74 televisions de TDT i 256 emissores de ràdio en FM. Pel que fa als lideratges, destaca TV3, per davant d’Antena 3 TV i Telecinco, i amb un lideratge des de fa 14 anys. I en el cas de la ràdio, la primera posició la té RAC1, capdavantera des de fa 15 anys, seguida de Catalunya Ràdio i la SER.
La descripció del mapa català la completa l’apagada el 2023 d’Emissions Digitals de Catalunya (8tv, Verdi Classics i Barça TV), amb la qual cosa Catalunya es va quedar sense oferta nacional privada de televisió. Aquesta dada contrasta amb l’aparició, el 2023, de dues plataformes en línia en català i d’àmbit nacional: la plataforma OTT La Xarxa+ i la plataforma 3Cat, aquesta darrera amb més de 280.000 hores de contingut d’àudio i de vídeo.
Les plataformes sota demanda (OTT i IPTV) van guanyar terreny i cinc van superar el milió i mig de persones de persones que hi tenien accés. Per ordre, van ser Netflix (que fregava els 4 milions de persones subscrites, per bé que en va perdre 150.000 respecte del 2022), Amazon Prime Video, Disney+, HBO Max i la plataforma per IPTV Movistar+.
Cal destacar que les plataformes sota demanda, que durant els primers anys de llançament oferien l’atractiu de poder veure continguts sense publicitat i amb un mateix compte per a diverses persones, han començat a endurir les condicions de subscripció, en el sentit d’introduir modalitats amb publicitat i de limitar les persones que poden gaudir d’un mateix compte.
L’informe destaca que, amb la consolidació de les xarxes socials, ja no es pot parlar dels influenciadors (influencers, en l’accepció original) com una moda passatgera, sinó que han esdevingut una figura que mou publicitat de manera creixent i que han estat objecte de regulació mitjançant la Llei de Serveis Digitals.
El sector del videojoc també continua a l’alça: a escala global assoleix els 187.000 milions de dòlars i un creixement anual del 8%. Per la seva part, Catalunya s’ha posicionat en els darrers anys com a motor de la indústria dels videojocs: el 40% de les empreses de videojocs del món hi tenen presència i Catalunya representa la meitat de la facturació i de l’ocupació laboral estatal.
Tendències del sector
L’informe conclou amb un apartat de tendències del sector audiovisual. A escala global, i per al proper quinquenni (2023-2027), pronostica que el sector mundial de l’entreteniment i dels mitjans creixerà a un ritme menys accelerat que els anys anteriors. Les veus expertes estimen que el ritme d’avanç de la indústria audiovisual a escala global serà inferior a la taxa de creixement del PIB mundial.
A l’Estat espanyol, les dades indiquen una crescuda dels ingressos del sector en un 4,9% anual CAGR (sigles que corresponen a Taxa de Creixement Anual Composta) i que suposaran 35.011 milions d’euros per al 2027.
De manera resumida, la publicitat experimentarà una embranzida (impulsada per internet) i, consegüentment, s’incrementarà la publicitat en les plataformes en línia. També es preveu una substitució progressiva del consum audiovisual lineal pel consum a la carta i, en particular, un creixement de les OTT i una diversificació en els continguts.
Es preveu una consolidació progressiva de la intel·ligència artificial (IA) al sector, en concret, en àrees com les cerques d’informació, la implementació de publicitat personalitzada i l’edició de continguts en aspectes com ara la transcripció, la traducció i la subtitulació. Es preveu que les eines i aplicacions d’IA s’integrin de manera estable en els processos de treball de diferents segments i n’augmentin la productivitat.
Igualment, s’espera una expansió del 5G i de la realitat virtual i dels continguts immersius. Pel que fa a la tecnologia DAB+, l’informe en recull una revifada per part de la corporació RTVE, amb el suport de la Unió Europea, per bé que hi ha veus, com l’Associación Española de Radiodifusión Comercial, que consideren que la transformació digital de la ràdio ja està resolta.
Finalment, l’informe apunta que es consolidaran els esforços de la Unió Europea per impulsar la regulació de la transformació digital, iniciada fa una dècada, i que han de garantir el respecte ple als drets fonamentals, com a ara la llibertat d’expressió i l’accés a una informació diversa, fiable i transparent, la protecció de les dades personals i la regulació de la propietat intel·lectual i de la IA.
