Al mercat audiovisual «Les Rendez Vous à Biarritz» es van presentar dues propostes, una sèrie de ficció i un documental, que tenen com a matèria primera continguts de fora que han estat interpretats i reelaborats des d’una perspectiva francesa, amb una clara intencionalitat d’agradar tant al públic interior com al de la resta del món. I hem tingut l’oportunitat de parlar amb directors, actors i l’autora d’una novel·la adaptada.
Unes entrevistes que exemplifiquen aquesta capacitat de la indústria audiovisual francesa d’incorporar al seu procés creatiu obres -literàries o cinematogràfiques- d’altres països per acabar produint continguts amb segell inequívocament francès i alhora amb clara orientació als mercats internacionals.
Un Premi Planeta en sis capítols
Fins a Biarritz va viatjar a la presèntació de la sèrie «Tout cela je te le donnerai» l’escriptora basca Dolores Redondo, autora de l’exitosa novel·la Premi Planeta 2016. La seva «Et donaré tot això» ha estat adaptada a la ficció audiovisual amb una acurada i ambiciosa producció, de la qual ella n’està ben satisfeta, «s’han fet seva l’obra», en un procés de reconversió «on s’ha sentit molt estimada». Un procés creatiu en el qual ha tingut «una interacció molt bona amb el guionista Pascal Fontanille», de qui destacat que és un gran coneixedor de la seva obra.
Una sèrie que trasllada a la pantalla tres elements claus de la seva novel·la: «la cobdícia, l’amor i el crim» en paraules de Redondo, qui ha expressat la seva gran satisfacció per aquesta adaptació, i ha valorat molt positivament l’experiència de «viure el rodatge, no pas ser-hi només un moment, i veure el treball en equip», així com «la gran amabilitat dels actors». Una experiència que recomana a tot autor a qui li adaptin una obra seva a la televisió o el cinema «per entendre i respectar la feina dels seus professionals». L’escriptora, de la qual ja s’havien adaptat obres anteriors al cinema, ha subratllat que «el cinema no és llenguatge literari. Com amb el còmic són llenguatges distints», bo i recordant que moltes de les seves obres compten amb versions de novel·la gràfica.
En aquest sentit, Dolores Redondo ha destacat el valor de les adaptacions audiovisuals d’obres literàries «perquè permet arribar a altres públics i, a més, és la millor publicitat d’un llibre».
Un dels elements claus d’aquesta «reconversió» de la novel·la a la sèrie ha estat l’entorn on es desenvolupa la història. De la Riba Sacra gallega passem a la Provença, amb tot el que ha suposat també per als personatges que integren aquesta història: No només de canvis dels noms que surten a les pàgines del llibre -a excepció del nom de l’escriptor protagonista que perd el seu marit en un presumpte accident, sinó també dels cossos policials implicats. Així, un dels protagonistes de la novel·la, un Guàrdia Civil retirat, passa a la sèrie a esdevenir, amb tota lògica, un Gendarme.
L’actor Bruno Solo, que dona vida al gendarme implicat en la investigació paral·lela, és un actor de llarga trajectòria professional, tant en papers de comèdia com dramàtics. Ens explica que la seva interpretació ha estat «al servei de tot allò que he llegit a la novel·la, al servei de la psicologia del personatge». Un personatge que ell defineix com «un cínic, però que té una gran humanitat interior i un veritable sentit de la justícia». I que és des d’aquesta humanitat que acaba establint una forta amistat amb l’escriptor que vol saber què li va passar realment a la seva parella morta, tot i formar part d’universos vitals molt allunyats.
D’un film que va preveure un futur que ja és present
De la ficció seriada al documental. Una altra ambiciosa producció, que va comptar amb acte singular de presentació al Casino de Biarritz, va ser «Matrix: Génération». El seu director, Benjamin Clavel, qui ja havia realitzat anteriors exploracions sobre el món del cinema, s’ha endinsat ara en aquesta mítica pel·lícula de finals dels 90. Un documental que vol «oferir, transmetre, coneixement sobre el món actual. Una realitat que té a veure amb temes que ja plantejava Matrix», com la intel·ligència artificial o l’omnipresència d’internet. Temes que, segons ell, demostren com el film «ha tingut una influència cultural i social» que arriba als nostres dies. Un film que en la seva estrena va suposar «un xoc estètic que va anar molt més enllà de l’entreteniment».
És per això que el director proposa en aquest documental «una reflexió sobre l’ús de la tecnologia» i alhora, «una crida a la veritat i a la lliure elecció» a totes les persones que el vegin, afectades per efectes perniciosos com la pirateria informàtica o la proliferació de les «Fake News».
Clavel considera, per tant, molt rellevant que el documental permet interrogar-se sobre les claus del film. Uns interrogants «que donen moltes respostes» a tot allò que les directores de la nissaga de Matrix -les germanes Wachowski– no han respost en cap moment, «ja que no han volgut parlar mai de les interioritats del film. Això m’ha permès oferir un altre punt de vista d’aquesta pel·lícula».
Un documental que serà d’interès, no només als aficionats al cinema, sinó a públics de totes les edats, hagin vist o no la pel·lícula, ja que «ofereix diferents nivells d’interpretació». I, a més, «els temes complexos que plantejava, ara són més accessibles que en el moment de l’estrena del film, perquè ara ja són realitat», tot posant com a exemple els sistemes de vigilància digital.
Respecte a l’ús de l’animació dins del relat del documental, Benjamin Clavel explica que ho va decidir per diferenciar aquests elements que expliquen el film de les imatges originals i, a més, «per la passió de les seves directores per l’univers del còmic».
Una nodrida presència de creadors i artistes
Aquestes no van ser les úniques presentacions de noves produccions que van comptar amb una destacada participació dels seus equips creatius i artístics.
Així, director Noé Debré i els actors Xavier Lacaille i Liz Kingsman, i altres artistes de la sèrie «Parlement», juntament amb responsables de l’equip de distribució de France TV, van presentar la seva 3a temporada. Una sèrie en clau de comèdia, amb el Parlament Europeu com a espai i context de les lluites de poder que marquen la vida dels seus protagonistes. Una projecció en exclusiva dels dos primers capítols a la sala del cinema Royal de la ciutat va esdevenir una de les apostes singulars d’aquest mercat (la fotografia que encapçala aquest article, també de Conxita Miró, correspon al moment dels parlaments previs a la projecció). Un esdeveniment similar ja es va fer l’any passat amb la projecció a la sala de cinema del Casino de Biarritz del primer capítol de la sèrie històrica «Diane de Poitiers», protagonitzada per Isabelle Adjani. Rebré va manifestar que “em sento extraordinàriament afortunat d’haver tingut l’oportunitat de mostrar el Parlament a compradors d’arreu del món. Sempre esperem veure viatjar les nostres creacions, i Unifrance ens dona els mitjans».
I al costat de documentals i ficció, el mercat té sempre posat l’accent en les noves produccions d’animació. Per presentar la sèrie distribuïda a internacionalment, “Athleticus” , el seu director Nicolas Deveaux , va viatjar a Biarritz a la vetllada organitzada per Xilam Animation, on van presentar aquesta i altres produccions vinculades al món de l’esport.
La sala de visionaments i la plataforma en línia d’Unifrance, intensament utilitzades
Durant els tres dies del mercat, els dos-cents compradors internacionals van consultar més de 1.130 continguts diferents a la sala de visionaments equipada amb fileres de pantalles d’alta resolució i auriculars HiFi connectades a la plataforma audiovisual en línia d’Unifrance, de la qual n’hem parlat en anteriors articles. El total de visionaments va ser de 3.650 amb més de 485 hores en total, una xifra superior a la del 2022.
Precisament, tant «Tout cela je te le donnerai» com «Matrix: Generation» es van situar entre els cinc produccions més visionades dins del seu gènere.
