Dins les activitats que es duen a terme a Sitges sota el rètol d’Indústria destaquem la Jornada que ha dut a terme el 13 d’octubre l’Associació professional PAC –Productors Audiovisuals de Catalunya.-. Es tracta de l’activitat “Producers meet producers”, un format original en que productors “sèniors” assessoren a professionals joves que aporten projectes audiovisuals. Aquesta trobada anual, que el PAC organitza amb recolzament de l’Ajuntament de Sitges (Promoció Econòmica) com explica la propia organtizació “ L’objectiu és fer valdre i donar visibilitat a la figura del productor audiovisual, dins i fora del sector, generar indústria i teixir xarxa amb el talent emergent”.

Després de l’èxit d’anteriors ediciona, la 7ª edició del PMP torna a tenir dues modalitats: La mentoria que seria el seguiment i orientació d’un projecte durant tot un any, i les consultories “one to one” de 45 minuts amb consultes concretes per orientar una producció determinada. Enguany a més d’una primera part de consultories s’ha continuat l’activitat amb un format de masterclass.

MASTER CLASS: COPRODUÏR AMB BÈLGICA

La master class ha estat a càrrec de Griselda González. Griselda és una productora d’origen argentí que s’ha radicat a Bèlgica, creant l’empresa Be-Revolution. En la seva exposició ha explicat els fons oficials del país europeu que donen suport a l’audiovisual: Walles Image i Screen Brusels (en la part valona) i els fons flamencs, a banda dels fons propiament estatals de Bèlgica.

A banda d’aquests fons també s’ha explicat l’anomenada “Tax Shelter” que ajuda a les realitzacions audiovisuals que gastin entre un 42 i un 50% a Bèlgica. Així com els fons tenen una component més cultural, la tax té un carácter més económic i només s’analitza que empreses radicades en el país europeu

PROS I CONTRES DE COPRODUÏR AMB BÈLGICA

Griselda González també ha analitzat per últim pros i contres de copproduir amb Bèlgica i ha assenyalat en el primer aspecto la proximitat de cultures europees, la facilitat d’arribar a Bèlgica des de l’Estat Espanyol en dues hores de vol, i les metodologies de coproducció que són fàcils i àgils, Les dificultats (superables) que s’han assenyalat tindrien veure amb la diferencia de costos entre ambdós païssos. També que no existeixi un flux natural entre l’Estat Espanyol i Llatinoamèrica en relació a Bèlgica, -com ells tenen per exemple amb França o Luxemburg- . Logicament aquestes mancances no són insalvables i suposa un repte a asumir pels productors ja quan es concebeix el projecte tractant per exemple que hi hagi intèrprets i/o tècnics dels dos cantons i que la propia historia per escenaris es pensi en termes que faciliti el concepte de coproducció… Logicament Griselda ha animat a explorar aquestes vies destacant que sovint compta més que cercar finançament i producció disposar de bones històries…