Seminci: Una pobra secció oficial

64 SEMANA INTERNACIONAL DE CINE DE VALLADOLID

Una pobra secció oficial

La Seminci segueix viva, encara que enguany la sel.lecció oficial i el palmarés hagen deixat molt a desitjar. Però ahí eren les seues retrospectives, dedicades al cinema xinés de recent producción i al cinema georgià, el seu Punto de encuentro, el seu Tiempo de Historia, el seu Doc España, els seus curt-metratges, el seu cinema i vi, etc. Impossible arribar a tot tanmateix. Öndög/Huevo de dinosaurio, de Wanu Qua’an -espiga d’or i millor fotografía-. La vida invisible d’Eurídice Gusmäo, de Karim Aïnouz, -espiga d’argent i diversos premis, entre ells les actrius protagonistes, Fipresci, etc- van ser els grans triomfadors davant d’un jurat presidit per Josefina Molina i que incloïa a Rosa Montero i al productor i fotògraf francés Thierry Forte. També hi vam podem vore Pepicha, de l’argelina Mounia Meddour. premi Pilar Miró a nova direcció, premi del públic-, Eccho/Eco, de Rúnar Rúnarsson -millor director-, Le jeune Ahmed, dels germans Dardenne -premi al millor guió, al millor muntatge-, el millor film de la competició, ja comentat al seu pas per Cannes, Nonostante la nebbia, de Goran Paskaljevic, un film massa senzill, massa d’encàrrec. Fruïrem a manta amb Intempeire, de Benito Zambrano, mena de western andalús, film inaugural i a competició, amb Luis Tosar, Luis Callejo, Vicent Romero, Kandido Uranga,… i vaig aprofitar per a a vore i fruir amb els advocats espanyols La defensa, por la libertad, de Pilar Pérez Solano. Hi vaig vore també Un gato en la pared, de Mina Mileva i Vesela Kazakova, Un diván à Tunis, de Manele Labidi, Bashata/ El padre, de Kristina Grozeva & Petar Valchanov. Kiz Kardesler. D¡Emin Alper, El pal, de Cralos Polo, The farewell, de Lulu Wang, Hombres de piel dura, de José Celestino Campusano, etc., films de la competeció sense cap aportació. Vaig aconseguir vore alguns títols de Punto de encuentro, com 36 horas, de l’argentí Néstor Mazzini, disceta pel.lícula, i les gens estimulants Ender der saison, de’Elmar Imanov, i l’índia Moothon, de Geetu Mohandas— I episodis de la sèrie Vida perfecta , de Letícia Dolera, i l’òpera prima de Micky Molina Un tiempo precioso, sobradament fallida. Deixar constancia que el premi Dunia Ayuso va recaure en Greta Fernández, de la qual La hija de un ladrón, de Belén Funés ja havíem vist a Donostia.

Toni Lloréns