- La Plataforma per a l’Educació Mediàtica, que compta amb 47 socis, està integrada per entitats de l’àmbit educatiu i del lleure, universitats, grups de recerca, mestres, empreses i col·legis professionals
- El president del CAC, Roger Loppacher, afirma que la protecció dels menors davant els continguts perjudicials online és una responsabilitat compartida i que per això cal “una acció de país, a la qual tothom se sumi”
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha impulsat la creació de la Plataforma per a l’Educació Mediàtica, que aplega 47 persones i entitats, i que té com a objectiu facilitar que els joves i els adults adoptin una visió crítica envers els continguts que difonen els mitjans de comunicació, amb un accent especial en els nous mitjans digitals.
El CAC va aprovar, en el Ple del 19 de juny, la creació de la Plataforma per a l’Educació Mediàtica, que es va constituir el 26 de juny en un acte dut a terme a la seu del Consell. Avui, 2 de juliol, la Plataforma s’ha presentat públicament, en el marc d’unes jornades de formació del programa eduCAC que han organitzat conjuntament el CAC i el Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC). L’acte ha tingut lloc a la seu del CPAC.
El president del CAC, Roger Loppacher, que ha participat en la inauguració de les jornades, ha assenyalat que “el repte de protegir els infants i els adolescents davant els continguts als quals accedeixen des del mòbil i les tauletes és una responsabilitat compartida entre el regulador, les administracions, les escoles, els mitjans de comunicació i les famílies”.
Loppacher ha afegit: “Crec que avui és més necessària que mai una acció concertada, de país, amb la voluntat que tothom s’hi sumi per formar una ciutadania més crítica”.
El president del CAC també s’ha referit a la Plataforma per a l’Educació Mediàtica com a punt de trobada de tots els actors que treballen en l’àmbit d’aquest tipus d’educació. Així mateix, segons ha dit, la Plataforma té com a objectiu que les polítiques educatives tinguin en compte la nova realitat digital perquè el món digital sigui més segur.
Per la seva part, el vicepresident del CAC i president de la Plataforma, Salvador Alsius, ha dit que la Plataforma ha de servir, entre altres aspectes, per fer de pont entre el sector i l’Administració. “Les autoritats educatives d’aquest país mostren un cert interès per l’educació mediàtica, però no han acabat de jugar fort i s’han centrat més en ensenyar com funcionen els estris de la digitalització, però sense arribar a impulsar un veritable esperit crític. Nosaltres, com a Plataforma, hem d’actuar en certa manera com un lobby, en minúscula si voleu, però amb la idea de poder picar a la porta del Departament d’Educació, també del de Cultura i, perquè no, també del de Benestar”, ha afirmat.
En la jornada hi ha participat el periodista Antoni Bassas, qui ha pronunciat la conferència “Ensenyeu a parlar, ensenyeu a escriure”. Bassas ha assenyalat que, com a periodista, ser neutral és una covardia. “Jo tinc l’obligació de ser profundament responsable i honest, però he de ser responsablement subjectiu”, ha dit Bassas, qui ha afegit: “Un mitjà és una manera de veure el món i la suma de tots els diaris vindria a ser el que considerem la veritat”.
La Plataforma neix a partir de la demanda creixent de criteris per a la formació, tant de joves com d’adults, per abordar amb un esperit crític el nou entorn comunicatiu caracteritzat per la digitalització i les noves formes de consum audiovisual que se’n deriven.
Així mateix, la iniciativa recull el mandat de la nova Directiva europea sobre serveis de comunicació audiovisual, que assenyala que l’educació mediàtica “no s’ha de limitar a l’aprenentatge de les eines i les tecnologies, sinó que ha de tenir la finalitat d’aportar als ciutadans el pensament crític necessari per discernir, analitzar realitats complexes i reconèixer la diferència entre opinions i fets”.
Igualment, la iniciativa és una resposta als nous hàbits de consum audiovisual dels infants i joves en el nou entorn digital. Segons dades del darrer estudi elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) per encàrrec del CAC, pel que fa al consum d’internet, s’observa com 3 de cada 10 menors d’edat naveguen entre 2 i 4 hores els dies festius i entre 1 i 2 hores els dies d’escola. I també s’observa com els dies festius hi ha un 25% de joves que navega entre 4 i 8 hores. L’enquesta afegeix que més de la meitat dels menors (el 55%) naveguen sols, sense l’acompanyament d’una persona adulta.
La Plataforma té la finalitat de reflexionar sobre el present i el futur de l’educació mediàtica i servir d’instància de coordinació entre el professorat i les entitats i empreses que treballen en l’educació mediàtica. Així mateix, té com a objectiu endegar projectes de recerca en aquest àmbit, així com conèixer les millors pràctiques d’altres països i servir com a instrument de diàleg amb l’administració amb la vista posada en el disseny de polítiques educatives que tinguin en compte la nova realitat digital i les noves formes de comunicació.
La Plataforma està integrada pel Ple, la Permanent, la Presidència i la Secretaria. El Ple és l’òrgan suprem de la Plataforma i el constitueixen tots els seus integrants, que actualment són 47. El Ple del CAC haurà d’aprovar la incorporació de nous membres a la Plataforma.
Les decisions es prendran per consens o, en els casos en què sigui necessari, per votació. Cada membre de la Plataforma té un vot.
Els acords adoptats per la Plataforma no tenen caràcter vinculant, sinó que són recomanacions, les quals es poden adreçar tant a les entitats del sector públic com del privat.
La Plataforma s’ha dotat d’un protocol de funcionament per fer més efectiva la seva actuació, amb una estructura mínima flexible i amb la creació de grups de treball que han de ser l’ànima de l’entitat. La Plataforma té la voluntat d’encloure tots aquells professionals i entitats que així ho desitgin i que treballin en l’àmbit de l’educació mediàtica.
