El passat 29 de maig de 2012 va tenir lloc a Barcelona, la jornada “El futur de les indústries culturals i creatives a Catalunya i Europa” per promoure un diàleg, des de la perspectiva dels sectors de la cultura a Catalunya, en relació amb l’actual
context de canvis econòmics, socials i institucionals que viu Europa i la capacitat de l’àmbit cultural d’oferir respostes per a un desenvolupament més sostenible.

L’acte, celebrat a l’Aula Europa, seu de les institucions europees a Barcelona, va ser organitzat
conjuntament pel Departament de Cultura, la Comissió Europea a Barcelona i la Fundació Interarts, i va reunir gairebé un centenar d’assistents.

Presentem una síntesi de les principals idees recollides al llarg de la jornada.

Obertura
La jornada va ser inaugurada pel Sr. Manel Camós, director de la Representació de la Comissió
Europea a Barcelona, que va donar la benvinguda als assistents i va recordar el marc i finalitat
de la jornada.

El futur de les indústries culturals i creatives: visió de la Generalitat de Catalunya
El secretari general del Departament de Cultura, Sr. Xavier Solà, va abordar en aquesta
intervenció alguns trets que caracteritzen els sectors culturals i creatius: l’atomització de les
entitats i empreses que els conformen, que probablement convindria que donés pas a una major
concentració, almenys en alguns subsectors; i la significativa dependència de les aportacions
públiques, que, malgrat no ser gaire diferent de la que afecta altres sectors econòmics, hauria
d’evolucionar envers altres formes de col·laboració i suport, com ara els crèdits, basades en
l’acompanyament i el coneixement detallat dels mercats de destí dels productes i serveis.
S’observa, d’altra banda, un consum creixent de la producció cultural catalana en diversos
àmbits, com ara el cinema.

La recuperació econòmica ha de passar per processos productius d’elevat valor afegit, com els
que pot aportar la cultura. Es tracta, per tant, d’un sector estratègic des de la perspectiva de les
polítiques. El procés d’enfortiment del sector requereix també canvis endògens als sectors
culturals i creatius, mitjançant una major implicació en els projectes de país (l’enfortiment de
l’aeroport, per exemple), la concentració d’iniciatives, la conjunció dels diversos processos
productius i una major atenció a diversificar les formes d’ingrés, entre d’altres.

El futur de les indústries culturals i creatives: visió de la Comissió Europea

El director general adjunt d’Educació i Cultura de la Comissió Europea, Sr. Xavier Prats Monné,
va començar la seva intervenció fent referència a aspectes del context internacional que afecten
la situació dels sectors culturals a Europa: l’acceleració dels canvis en la distribució global del
talent, la importància creixent de la tecnologia i els canvis demogràfics en l’estructura social
d’Europa. En aquest marc, l’aposta de futur d’Europa ha de passar per la promoció de l’educació, la
creativitat i la innovació, fet que implica invertir en cultura. El desenvolupament futur del sector
cultural també obliga a abordar-ne diversos reptes: la fragmentació lingüística i cultural, l’impacte
de la globalització i la digitalització en els processos de producció, distribució i consum i les
dificultats d’accés al finançament.
L’anàlisi realitzada per la Comissió Europea ha conduït a proposar per al període 2014-2020 el
programa “Europa creativa”, amb un pressupost superior al del període 2007-2013, fet que es
justifica per la major rendibilitat que la inversió en cultura pot tenir a nivell europeu en comparació
amb l’àmbit estatal o regional, així com per la potencial contribució als objectius generals de
creixement i desenvolupament econòmic de la UE, la complementarietat amb les polítiques
d’altres nivells de govern i la capacitat de proposar mecanismes de suport senzills i creatius, que
haurien d’incentivar el cofinançament per part del sector privat. La proposta ha de ser valorada
ara pels Estats membres de la UE. Prats Monné va demanar la implicació activa dels sectors de
la cultura per fer front als grans reptes d’Europa.

Debat Les perspectives del sector creatiu d’aquí al 2020
La sessió de debat va ser introduïda pel Sr. Lluís Bonet, professor titular d’Economia Aplicada i
director dels cursos de Postgrau en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, que va
presentar la resta de membres de la taula.
En primer lloc, la Sra. Mercedes Giovinazzo, directora de la Fundació Interarts i presidenta del
comitè executiu de Culture Action Europe, va presentar la campanya we are more, una iniciativa
per reclamar la importància de la cultura en el desenvolupament d’Europa que va més enllà
d’iniciatives anteriors, tot volent donar respostes complexes als actuals reptes de la UE. La
campanya ha reclamat que el programa “Europa creativa” sigui més ambiciós i innovador que no
instruments anteriors i que la cultura s’incorpori de manera més activa als Fons Estructurals.
Des d’aquesta perspectiva, cal destacar que la Comissió Europea hagi proposat un increment del
pressupost destinat a la cultura, així com el fet que s’hagi optat per fusionar els instruments de
suport a cultura i a audiovisual, una opció segurament adequada a la realitat del sector.
Giovinazzo va subratllar la bona acollida de les peticions formulades per la societat civil per part
de la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea i va esmentar alguns
elements que caldria continuar abordant en les properes fases de la negociació, tant a nivell
institucional com, sobretot, a l’hora de concretar els aspectes operatius d’”Europa creativa”.
Tot seguit, la Sra. Benedetta Tagliabue, arquitecta (Estudi Miralles Tagliabue), va exposar la
seva actual participació al grup d’experts Team Culture 2012, impulsat pel ministre danès de
Cultura, Uffe Elbaek, en el marc de la Presidència danesa de la UE (primer semestre de 2012).
El grup, format per 12 personalitats del sector creatiu de diversos països d’Europa, amb equilibri
quant a gènere i àmbits de treball, va rebre l’encàrrec de reflexionar al voltant de la capacitat de
la cultura d’oferir resposta als reptes de la crisi econòmica.“El futur de les indústries culturals i creatives a Catalunya i Europa”
Després d’una primera trobada de debat i “pluja d’idees” celebrada al febrer, els membres del
grup tenen la comesa d’identificar cadascun una experiència concreta per tal de presentar-la de
manera breu a principi de juny a les institucions europees. El recull d’experiències podria ser un
primer pas per a iniciatives més estratègiques i conceptuals. Tagliabue va esmentar breument
l’experiència que ella havia seleccionat, de l’àmbit de l’arquitectura.
A partir d’aquestes dues exposicions, Lluís Bonet va introduir l’espai de debat, tot fent referència
a l’encreuament de tres plans o esferes: en el pla polític, s’observa l’escassa capacitat del sector
cultural de fer lobby en una cultura política europea on els lobbies manen molt, un fet que
s’accentua especialment a Catalunya atesa la manca de recursos d’Estat; en el pla econòmic, a
més del context de crisi cal tenir en compte les especificitats de les microempreses i les entitats
no lucratives del sector cultural; i finalment, en el pla territorial, són aspectes decisius tant la
capacitat d’Europa de ser competitiva a nivell global com el paper de Catalunya a Europa i al
món. En aquest marc, Bonet va plantejar per al debat dues línies de reflexió: d’una banda, el
potencial de trobar arguments per a la cultura que anessin més enllà dels factors econòmics, per
evitar caure únicament en la lògica del mercat; d’altra banda, com trobar mecanismes per fer que
els elements empresarials del sector cultural dialoguessin amb els actors creatius.
El debat posterior va comptar amb aportacions tant dels ponents com del públic assistent. Cal
esmentar-ne les temàtiques següents:
► Necessitat d’adequar els arguments als interlocutors i contextos, evitant caure en batalles
inútils: Europa ha de saber aprofitar aquells recursos en què disposa d’avantatges competitius
evidents, per exemple afavorint els partenariats entre museus europeus i de la resta del món.
► Determinats agents del sector cultural sí que tenen capacitat de fer lobby, potser més a nivell
europeu que no a escala estatal, perquè la Comissió Europea és més dèbil. Amb tot, cal que
aquest treball sigui constructiu i no es fonamenti exclusivament en la crítica.
► Cal centrar cada cop més el debat sobre la cultura en les persones, la ciutadania en conjunt:
és important socialitzar la cultura i assegurar que, quan es parla de cultura, no participin en el
debat únicament els professionals del sector.
► Necessitat de fer reivindicacions realistes quan es parla d’Europa, i ser conscients que les
institucions europees han de respondre a demandes molt diverses; peticions que a Catalunya
són fàcils d’assumir, respecte un major pes de la UE en l’esfera cultural, poden ser rebutjades
de ple en altres països.
► Fomentar el ple accés a la cultura per a persones amb discapacitats sensorials és una
manera de socialitzar la cultura i alhora pot tenir efectes econòmics positius: cal que les
institucions hi donin més suport. Es van esmentar algunes experiències exitoses en aquest
àmbit.
► Debat sobre la conveniència de promoure el doblatge de pel·lícules al català: la Generalitat
fomenta el doblatge perquè el públic demana cinema doblat, més que no en versió original.
D’altra banda, el foment del consum de la producció cultural en català no es pot basar
únicament en ajuts a la producció, sinó que requereix altres línies de suport i incentiu.
Clausura
La cloenda de l’acte va anar a càrrec de l’Hble. Sr. Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, que va remarcar la importància que la creativitat i les indústries
culturals i creatives tenen per al Departament de Cultura. Catalunya és, de fet, el cinquè clúster quant al pes de les indústries creatives, un sector fonamental tant per al desenvolupament econòmic com per a la “marca de país”. Si la població catalana representa el 0,1% de la població mundial, les exportacions culturals de Catalunya equivalen a l’1% del total a
nivell internacional, fet que indica que donar suport a aquest sector ha de ser una línia a seguir i
a consolidar, fonamental per a la internacionalització del país.
El Departament de Cultura treballa, així, amb la tesi que el futur cultural de Catalunya depèn de
la seva capacitat d’enfortir els processos industrials i d’internacionalització, a partir de la
combinació d’actius molt diversos però que responen a una mateixa lògica: des d’allò més
clàssic fins a la fira Gamelab o la Mobile World Capital, passant per les fires i els festivals.
Aquest procés també requereix aconseguir que les estratègies de desenvolupament econòmic
de Catalunya reconeguin en la cultura i la creativitat un element fonamental, i per aquest motiu el
Departament està recollint dades i elaborant informes.
Entre els criteris que guien aquesta actuació hi ha la internacionalització, l’actuació sobre tota la
cadena de valor (producció, distribució, difusió, consum), el suport a la professionalització, la
interrelació de sectors (editorial i cinematogràfic, per exemple) i la incorporació progressiva de
subsectors que tradicionalment n’han quedat al marge (arquitectura, disseny, gastronomia) però
que requereixen polítiques actives i explícites. Aquestes orientacions s’hauran d’expressar en el
Pla Estratègic de la Cultura i l’Acord Nacional per la Cultura. Entre les accions que caldria
contemplar hi ha un inventari d’actius culturals d’abast internacional, la millora de les relacions
interdepartamentals, una major participació en iniciatives europees, el reconeixement de
l’emprenedorisme i la identificació dels clústers creatius amb més potencial, entre d’altres. Pel
conseller, aquestes intervencions haurien de servir per reafirmar que la cultura no és un sector
menor.