En primer lloc, vull agrair el reconeixement públic que m’ha dedicat la direcció del Festival de Cinema de Madrid, per haver fundat i dirigit, fa 30 anys, el primer festival especialitzat en temàtiques LGTIBAQ+. Actes celebrats al Cercle de Belles Arts i l’Auditori M.Camacho, a la sessió de cloenda.

El LesGaiCineMad, a partir d’aquesta 30a edició, ha passat a denominar-se QueerCineMad, “consolidant-se com un dels certàmens de referència mundial en la difusió del cinema de diversitat sexual i de gènere”, segons informen des de l’organització.

L’any 1996 Miguel Ángel Sánchez va crear la Fundación Triángulo, que continua sent l’organitzadora del Festival. En un context de lluita i visibilitat, el festival va ser una de les primeres plataformes culturals a Espanya dedicades a projectar les realitats LGBTIQ+ a la gran pantalla. Avui, tres dècades després, la Fundació considera que el terme “queer” “encarna millor la diversitat, l’amplitud i la llibertat que defineixen el col·lectiu i el festival: un espai que sempre ha sabut transformar-se al costat de la societat.”

QueerCineMad simbolitza l´evolució natural d´una societat, d´un llenguatge i d´una mirada. “Fa 30 anys i és molt més que un festival de cinema: és memòria, activisme i comunitat.”

Admirable iniciativa
El cineasta i director del Festival, Miguel Lafuente, juntament amb el seu equip d’organitzadors de la Fundación Triángulo, ha tingut una consideració única al món dels festivals que es realitzen a l’Estat espanyol. Ha creat un apartat escrit sobre “Advertiments de contingut” en què figuren “La majoria de les pel·lícules de la nostra programació no tenen encara qualificació per edats, per això fem una petita guia de continguts. En els apartats “Contingut sexual explícit” i “Violència sexual” s´ìnclouen els títols i s’afegeixen “Advertiment sobre consum problemàtic” amb Plainclothes, de Carmen Emmi.

Durant 12 dies, més de 110 pel·lícules procedents de tot el món s’han projectat a més de 20 seus repartides per Madrid i diversos municipis de la Comunitat. I s’hi ha exhibit amb èxit de públic, una retrospectiva d’Ira Sachs, cineasta que ha presentat la seva obra a la sala de projeccions del Museu Reina Sofía.

Premis del Públic
Aquests han estat els films guardonats:
-Millor Curtmetratge Internacional: Stymulanty & Empatogeny, de Mateusz Pacewicz (Polònia)
-Millor Curtmetratge Nacional: Mare Moderna, d’Olga Fernández (Espanya)
-Millor Documental: Rojo Clavel, de Roser Corella (Espanya-Alemanya)
-Millor Pel·lícula Dissident: Buenos Fucking Aires, de Santiago Alvarez Giraldo (Argentina)
-Millor Pel·lícula: Lesbian Space Princess, d’Emma Hough Hobbs i Leela Varghese (Austràlia)

Realment QueerCineMad és un projecte cultural que transcendeix la pantalla. “Ha estat sempre el nostre mirall i també la nostra eina més poderosa per transformar la societat”. Xavier-Daniel, per a AREAVISUAL.cat