El Premi Endimaris, Festival Internacional de Cinema LGTIBQ+ de Sitges, ha estat en aquesta 5a edició per a la primera Mostra Internacional de Cinema LGTIBQ+ d’Espanya, que va tenir lloc a Barcelona fa 30 anys, actualment anomenada Mostra Fire! Recollim unes declaracions del seu fundador i director, el director de cinema i crític català Xavier-Daniel
Com va sorgir la idea de crear a Espanya un festival de cinema especialitzat en temàtiques lgtibq+?
El fet de viatjar com a crític de cinema corresponsal per festivals de cinema a diversos països, em va permetre descobrir que la ciutat de San Francisco tenia un festival especialitzat, el pioner a nivell mundial, i me’n vaig proposar crear un a Barcelona. El principal problema va ser superar els temes de subvencions i permisos que calien.
Suposem que tindries dificultats per dur-ho a terme
En principi, i com a membre del Lambda, amb el seu fundador, Armand de Fluvià, vaig dirigir-me a qui jo ja coneixia, el director del departament de cinematografia de la Generalitat de Catalunya i va acceptar el projecte. Després el director de la Filmoteca em va rebre amb els braços oberts. Sabia que, com a cinèfil, programaria cinema de qualitat. No perquè dues persones del mateix sexe es besessin, programaria un film si no tenia valors cinematogràfics.
Recórrer a les amistats per aconseguir el seu suport també va ser útil. El logotip de la Mostra i el disseny de l’affiche oficial va ser realitzat per l’artista i dissenyador América Sánchez. La música original de l’espot de la Mostra la va compondre Carles Santos. Els vaig agrair molt la participació.
El públic va ser reticent als inicis?
Sí, i molt. Assistir, fa 30 anys, a aquell certamen especialitzat podia deixar-te marcat davant dels altres, pensava així el públic que es reprimia, però com que una Filmoteca acull tots els cinèfils principalment, resulta un espai cultural més obert a totes les tendències, socials, polítiques i sexuals. Quedar etiquetat és absurd.
Actualment la repercussió ha estat notable i hi ha festivals en diverses comunitats.
M’ha alegrat molt de veure la proliferació de certàmens. La llavor va exercir el seu efecte. Barcelona, el 1995. L’any següent vaig fundar i vaig dirigir el de Madrid. El pressupost per al subtitulatge el cobria la Filmoteca, i vaig pensar que a Madrid no tindríem públic en passar els films sense subtítols. La meva sorpresa van ser les cues que es formaven per a totes les sessions, als cinemes comercials. Ara hi ha el Zinegoak a Bilbao, a Saragossa, Valladolid, Extremadura, Mallorca, Sevilla…
Premi Endimaris 2025
Sempre s’agraeix un reconeixement a la feina feta, quan s’ha lluitat i amb passió. Al final ha servit per estendre missatges contra l’homofòbia, lesbifòbia, transfòbia i, en general, la repressió de drets humans. Aplaudeixo la tasca que realitza Owen John Holden, en la direcció d’aquest Festival Endimaris, i el felicito per aquesta 5a edició.
La teva activitat continua sent persistent i reivindicativa
La meva passió no decau i des del FICGLB, Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona, que el vaig fundar l’any 2001, programo cinema mexicà i llatinoamericà en general, en un festival internacional generalista com és el GironaFilmFestival, on fa més de 20 anys que col·laboro i en el qual atorguem el Premi FICGLB al millor curtmetratge de temàtiques LGTIBQA+. I com que el FICGLB està agermanat amb el Queer International Film Festival Playa, que se celebra a Playa del Carmen, Mèxic, hi programo produccions catalanes i espanyoles. Com a intercanvi cultural cinematogràfic.
