Un altre home, de David Moragas, obre el D’A amb una proposta que, sobre el paper, té tots els ingredients per construir un retrat potent sobre la crisi de parella i la identitat amb tocs de comèdia. La pel·lícula segueix un protagonista (interpretat per Lluís Marquès) que travessa un moment vital d’incertesa, incapaç de trobar el seu lloc mentre la seva relació sentimental es desgasta en la rutina.
S’estrena als cinemes el 27 de març del 2026.
Moragas planteja un film eminentment de diàleg, amb una aposta clara per un cinema de paraula i emoció que, inevitablement, pot recordar (encara que des de la distància) a la trilogia de Dag Johan Haugerud (Sex, Love, Dreams). Tanmateix, aquí és on apareix també una de les seves principals limitacions.
El guió obre múltiples fronts (la parella, la família, el dol, la identitat) però els aborda de manera massa superficial. La sensació constant és que la pel·lícula “passa de puntetes” per tots aquests temes, sense acabar d’endinsar-se en cap d’ells amb prou profunditat. Aquesta dispersió fa que el film perdi força dramàtica i que molts dels conflictes quedin esbossats, però no desenvolupats.
El ritme, en canvi, és àgil i sostingut. La pel·lícula no es fa pesada en cap moment, i això juga a favor de la seva accessibilitat. Però aquesta mateixa rapidesa acaba sent una arma de doble tall: impedeix que les escenes respirin i que els diàlegs (tot i ser constants) tinguin el pes necessari per generar un impacte emocional real. Paradoxalment, en una pel·lícula de text, és precisament el text el que es queda curt.
Pel que fa a les interpretacions, Lluís Marquès sosté el film amb solidesa, amb una interpretació molt basada en la mirada i en la contenció emocional. El conjunt del repartiment funciona bé, amb un to naturalista que encaixa amb la proposta.
Un altre element destacable és la música de Clara Peya, basada gairebé exclusivament en el piano. Tot i que funciona com a acompanyament i encaixa amb el to íntim del film, el seu ús reiteratiu acaba generant certa monotonia.
S’hauria de veure Un altre home?
Depèn. Si connectes amb històries sobre identitat, relacions i conflictes dins del col·lectiu LGTBIQ+, pot ser una proposta interessant. Però si busques una pel·lícula que aprofundeixi realment en aquests temes, pot deixar-te amb la sensació que podria haver anat molt més enllà.
En definitiva, Un altre home es mou en un terreny intermig, entre el cinema indie europeu intimista i una certa voluntat d’apropar-se a un públic més ampli. Aquesta indecisió tonal es tradueix en una pel·lícula correcta, amb bones intencions i moments interessants, però que no acaba d’arriscar ni de profunditzar prou en allò que planteja.
