Bon dia, tarda, o nit, nostĂ lgics i nostĂ lgiques!

Avui, a Viatge a Ganimedes, ens toca desenterrar una d’aquelles relĂ­quies que ja podem contemplar com a histĂČria de l’anime. Un obra el nom de la qual reverbera inclĂșs a les generacions mil·lennials com nosaltres, per bĂ© que podria haver estat una sĂšrie que haguessin vist els nostres pares. SĂ­, en aquells temps obscurs i alhora esperançadors dels anys 80, en els quals Ronald Reagan i Margaret Tatcher exemplificaven que el mĂłn serĂ  capitalista o no serĂ , a Catalunya es va emetre una histĂČria que feia recuperar la fe en la humanitat. Un relat de pirates espacials que ens ensenya que nomĂ©s podem trobar el bĂ© a travĂ©s de la llibertat, en l’anarquia i el caos, i no en l’ordre i les jerarquies socials. Una obra romĂ ntica en el seu sentit mĂ©s literari de la paraula, que ja en aquella Ăšpoca sentava cĂ tedra amb una idea: que l’anime no nomĂ©s sĂłn dibuixos animats. 

De la mĂ  de Leiji Matsumoto i portada a la pantalla per Toei Animation, avui parlarem de l’obra mĂ©s antiga fins la data dins de Viatge a Ganimedes. I per dur-ho a terme, parlarem amb un dels “arqueĂČlegs” del manganime mĂ©s importants a casa nostra. Ja podeu anar encenent el motor de les vostres naus espacials, perquĂš toca parlar del CapitĂ  Harlock!


Un heroi mitolĂČgic o una lluna de JĂșpiter: aixĂČ Ă©s Ganimedes. I aixĂČ Ă©s tambĂ© aquest pĂČdcast, un itinerari entre la realitat i la ficciĂł a partir d’aquelles histĂČries que vam veure de petits els mil·lennials: l’anime dels 80, 90 i 00 doblat en catalĂ . De la mĂ  de l’Alex Pardo i l’Albert Compte, Ă nimes nostĂ lgiques, arriba un espai de conversa i reflexiĂł a partir de sĂšries com Bola de Drac, Ranma œ, o Sakura: la Caçadora de Cartes. Una terĂ pia que apaivagarĂ  la seva crisi de l’adultesa i, potser, tambĂ© la teva.