“Quan dues cançons canvien una vida”

Vista al Korean Film Festival Barcelona, 404 Still Remain marca el debut d’Uhm Ha-neul com a director i guionista. El film ens transporta a Daegu, una de les ciutats més conservadores de Corea del Sud, a les portes del segle XXI, en un moment històric clau en què el país començava a obrir-se a l’exterior i a acceptar la cultura japonesa. És en aquest marc que dos joves, units per la passió per la música i l’univers otaku, descobreixen una connexió inesperada.

La pel·lícula respira molt del cinema coreà contemporani, amb una sensibilitat delicada i un muntatge que combina silencis i emoció. Tot i que no resulta fàcil identificar influències concretes, Uhm Ha-neul demostra una mirada atenta als personatges i al seu entorn, amb una posada en escena que oscil·la entre la contenció i el lirisme.

El guió sembla escrit a mida per a Daegu, una ciutat que, amb el seu conservadorisme, accentua encara més la necessitat dels protagonistes de trobar un espai propi. La fotografia, treballada en tons càlids i marrons esquitxats de fred, reforça aquest contrast entre la rigidesa exterior i la calidesa de la relació que neix.

Un dels punts més brillants és el tractament del so. Les cançons Faces Places i Departures, del grup japonès Globe, no són només banda sonora: són la columna vertebral del film, peces de guió que articulen la història i que, presentades amb un to de videoclip, esdevenen motor emocional i narratiu.

La relació entre els dos nois es construeix amb naturalitat i intensitat. Tot i la rapidesa amb què es forja el vincle inicial, l’evolució posterior afegeix capes de sorpresa i emoció. El resultat és un relat marcat per la tendresa, però també per una tristesa latent que acompanya els personatges fins al final.

Veure 404 Still Remain al Korean Film Festival Barcelona, en una sessió de nit amb la sala plena, va subratllar la seva capacitat de connectar amb un públic divers i atent, que es va deixar portar per la combinació de música, emoció i context històric.

Per què s’hauria de veure 404 Still Remain?
Perquè és un debut sòlid i sensible, capaç de transformar dues cançons en el cor d’una història d’amor i amistat que transcendeix el temps i el lloc. Perquè ofereix una mirada honesta i emocionant sobre la construcció de la identitat en un moment de canvi històric. I perquè, en la seva aparent senzillesa, ens recorda que el cinema coreà encara té molt per explorar en el terreny dels relats íntims, musicals i adolescents.

La podeu tornar a veure dissabte.