Avui intentarem combatre aquesta calor infernal amb un programa ben fresc, en el qual farem un elogi a la infantesa. I és que, després de dues temporades i 13 episodis a les nostres espatlles, en cap moment se’ns havia acudit fer autoreflexió de “per què la nostàlgia té un poder tan gran a les nostres vides?”. Per no perdre les nostres contradiccions, però, hem convidat la Martina Salvat: tota una zoomer amb menys càrrega de nostàlgia que nosaltres perquè ens posi una mica a lloc, que de tant en tant sempre va bé.

I per reflexionar i tenir una bona conversa d’estiu, no hi ha res millor que tornar a l’estudi de cinema animat que tantes idees, sensacions i, fins i tot imatges, ens ha deixat perquè li donem voltes. Tornarem a obrir l’hemeroteca de Studio Ghibli, aquest cop amb una obra mestra que segur que no ha deixat a ningú indiferent. Amb el permís d’Isao Takahata (ho sentim, prometem fer-te un homenatge com Déu mana algun dia), ens tornem a endinsar en un film del mestre Hayao Miyazaki. Un relat costumista situat a l’espai rural japonès en el qual s’entrellaçaran diverses cultures i visions de mons dins d’una mateixa vila. D’una banda, el món adult del deure, de la responsabilitat i de la vida urbana. Per l’altra, el mateix món adult, però dels treballadors dels camps d’arròs, vinculats a la natura sempre tan idíl·lica per en Miyazaki, i a la vegada dura i feixuga. En contraposició a aquests dos universos, tenim la infantesa plena de símbols, màgia i una intenció ben clara: allò que els grecs anomenen “l’alegria de viure”. I, per acabar, tenim la transcendència, el món espiritual, que MAI pot faltar en una pel·lícula d’aquest estudi.

No perdeu el pròxim bus, nostàlgics i nostàlgiques, perquè toca agafar-lo i parlar de “El Meu Veí Totoro”!

Un heroi mitològic o una lluna de Júpiter: això és Ganimedes. I això és també aquest pòdcast, un itinerari entre la realitat i la ficció a partir d’aquelles històries que vam veure de petits els mil·lennials: l’anime dels 80, 90 i 00 doblat en català. De la mà de l’Alex Pardo i l’Albert Compte, ànimes nostàlgiques, arriba un espai de conversa i reflexió a partir de sèries com Bola de Drac, Ranma ½, o Sakura: la Caçadora de Cartes. Una teràpia que apaivagarà la seva crisi de l’adultesa i, potser, també la teva.