Love (2024), de Dag Johan Haugerud, és la segona part d’un tríptic cinematogràfic iniciat amb Sex. Aquesta pel·lícula noruega, estrenada al D’A i amb distribució de Filmin a Espanya, continua explorant les relacions humanes contemporànies des d’un enfocament íntim, textual i profundament reflexiu.
Tot i mantenir l’estil pausat i basat en el diàleg que caracteritza Haugerud, Love es percep com una obra més dinàmica i accessible. La sensació de lleugeresa ve donada per una estructura narrativa més àgil, amb més transicions visuals i una presència musical extradiegètica que aporta ritme i coherència emocional. Aquesta música, perfectament integrada en el muntatge, genera un flux que acompanya els personatges i les seves converses, aportant una calidesa inesperada.
Visualment, la pel·lícula aposta per una fotografia plana però rica en matisos, amb una paleta de colors neutra però plena de vida. Els plans llargs i les càmeres fixes accentuen la naturalitat i donen espai als personatges per desplegar els seus pensaments i contradiccions. En aquest sentit, el treball de càmera i la direcció recorden el cinema de Hong Sangsoo, tant per la repetició d’espais com per l’èmfasi en el llenguatge verbal.
Les interpretacions són sòlides, amb una coralitat que permet explorar diversos punts de vista sobre què vol dir estimar, vincular-se o simplement compartir intimitat. Love obre el focus a relacions menys normatives, incorporant representacions LGBTQ+ que aporten noves capes de significat a la proposta. Aquest gest d’obertura temàtica i formal la diferencia clarament de Sex, centrada més en estructures heterosexuals i monògames.
Tot i formar part d’una trilogia, Love es pot veure de manera independent. El seu discurs es completa amb Sex, però també respira sol. No és una pel·lícula de trama tancada ni de missatge únic: és una proposta que convida a la reflexió. Al sortir del cinema, la sensació que queda és la de plantejar-se preguntes tan essencials com incòmodes: cal tenir parella? Com hauria de ser una relació avui dia? Què entenem realment per amor?
Una pel·lícula que, lluny de l’espectacularitat, aposta per la intimitat i el pensament pausat. Com el millor amor, Love es cuina a foc lent i deixa regust molt després de veure-la.
Segueix-me a les xarxes
Per no perdre’t cap crònica del D’A 2025 ni recomanacions de cinema.
