A PARTIR DEL 24 DE MARÇ, TORNA “IMPACTE”

AUGE DE LA DRETA AUTORITÀRIA

Dins la programació de la cinquena edició d’IMPACTE!, l’auge de la dreta autoritària i l’amenaça a la democràcia són el tema de cinc llargmetratges. La pel·lícula inaugural és l’estrena a Espanya de Separats, de l’oscaritzat documentalista Errol Morris, qui entra a fons en la separació forçada dels infants respecte a llurs famílies migrants durant el primer mandat de Donald Trump, tot un avenç del full de ruta envers les migracions que continua desplegant en el present mandat el president dels Estats Units. Democràcia Negra, de Connie Field, retrata l’erosió sistemàtica de les institucions hongareses sota el govern de Viktor Orbán i la resistència contra el seu autoritarisme. El evangelio de la Revolución, de François-Xavier Drouet, examina el paper dels cristians en les lluites polítiques d’Amèrica Llatina, subvertint la relació entre religió i poder. Sense moure’ns de continent, De la guerra freda a la guerra verda, d’Anna Recalde Miranda, connecta la repressió anticomunista del segle XX amb la persecució actual d’activistes ambientals i indígenes a l’Amèrica Llatina. A Shikun, Amos Gitai s’inspira en una obra de Ionesco per denunciar la normalització del pensament autoritari a Israel sota el govern de Netanyahu. Finalment, No temis la por, curtmetratge dirigit per Dawn Westlake avisa, de manera irònica, del perill que suposa l’augment de l’odi i l’autoritarisme als Estats Units.

FOCUS IRAN 

El focus dedicat a l’Iran aborda dues qüestions urgents: la repressió contra els cineastes i la lluita pels drets de les dones. Dins d’aquesta secció, es projectarà la ja anunciada Cafeteria, de Navid Mihandoust, una ficció autorreferencial rodada en la clandestinitat mentre el director estava en llibertat sota fiança. També es presentarà Capvespre melancòlic, de Hassan Solhjou, un documental sobre el llegendari cineasta iranià Darius Mehrjui, assassinat el 2023 després d’una trajectòria marcada per la censura al seu país, i el reconeixement internacional. Pel que fa a la lluita de les dones iranianes, La testimoni, de Nader Saeivar, coescrita i muntada per Jafar Panahi, narra la valentia d’una activista que desafia el règim per denunciar un feminicidi. A més, El meu planeta robat, de Farahnaz Sharifi, proposa un relat íntim i col·lectiu sobre la lluita per l’emancipació femenina, utilitzant imatges de pel·lícules familiars i anònimes per documentar la repressió de les dones iranianes, fins al moviment Dona, Vida, Llibertat.

PALESTINA

Dos títols de la programació posen en relleu dues perspectives fonamentals enmig del conflicte israelià-palestí: la resistència pacífica i la lluita per mantenir la humanitat davant la violència. Em nego a odiar, de Tal Barda, narra la inspiradora història del Dr. Izzeldin Abuelaish, un metge palestí que, després de perdre tres filles en un bombardeig israelià, transforma el seu dolor en una campanya global contra l’odi. Malgrat la massacre de Gaza i l’atac de Hamàs el 7 d’octubre de 2023, persisteix en el seu missatge de reconciliació. Per altra banda, Shalom-Salam-Pau, d’Alexia Tsouni, dona veu a israelians i israelianes que, després dels esdeveniments del 7 d’octubre, s’oposen activament a la violència exercida pel seu propi govern sobre el poble palestí. A través de la seva mirada personal i el testimoni de grups activistes, la pel·lícula planteja si aquesta doble lleialtat és una amenaça o l’última esperança per a la pau.

LES MIGRACIONS 

El tema de les migracions té un paper central en aquesta edició d’IMPACTE!, amb pel·lícules que aborden la pèrdua, l’exili i la lluita per trobar un lloc al món. L’antiquari, de Rusudan Glurjidze, narra la història d’un jove georgià implicat en el contraban d’antiguitats que es veu atrapat en les deportacions massives del govern rus. Per la seva banda, IMPACTE! acull la preestrena del documental de 3Cat: Pirineus. El mur invisible, d’Elsa Putelat i Nicolas Dupuis, que denuncia el tancament recent per part del govern francès dels passos fronterers als Pirineus en un moment en què es commemoren els 30 anys de l’Acord de Schengen. Des d’una perspectiva més dramàtica, la ficció A una terra desconeguda, de Mahdi Fleifel, segueix la desesperació de dos cosins palestins atrapats a Atenes, que recorren a mesures extremes per aconseguir passaports falsos i escapar cap a Alemanya.

També dos curtmetratges tracten la temàtica migratòria. Cafunè, de Carlos F. de Vigo i Lorena Ares, premiat com a millor Curtmetratge d’Animació als Premis Goya, mostra com una nena refugiada, reviu el naufragi de la seva pastera. I Los cayucos de Kayar, d’Álvaro Hernández Blanco, segueix el retorn de Thimbo al Senegal després de 15 anys, marcat pel pes de la seva influència en els joves del poble.

FEMINISMES I DRETS LGTBIQ+

Diverses pel·lícules aborden les lluites per la igualtat de gènere, els drets sexuals i la visibilització de les identitats marginades. En Cop de colze, d’Aslı Özarslan, seguim Hazal, una jove alemanya d’origen turc que es veu obligada a fugir de la seva realitat i a fer front a l’exclusió social. Gülizar, de Belkis Bayrak, narra el calvari d’una dona agredida sexualment en el seu viatge de Turquia a Kosovo, on els preparatius del seu casament es converteixen en una recerca d’alliberament del seu passat traumàtic. En el documental Les veus que elles tenien, Raphael Pillosio investiga el llegat d’activistes algerianes que van lluitar per la independència del seu país, revelant històries oblidades. Tack, de Vania Turner, aborda el poder de la justícia i la solidaritat entre dones esportistes, inspirant la lluita contra l’abús de poder en l’àmbit esportiu, en el que va representar el primer cas #MeToo a Grècia. En l’àmbit LGTBIQ+, Si moro, serà de gust, d’Alexis Taillant, retrata la vida de tres persones grans que desafien els prejudicis sobre la vellesa i la sexualitat, tema que també tracta, amb el cas d’un antic capellà valencià, el curt Después de Cristo 2024, de Lorenzo Carbonell Zaragoza.

També es programen curtmetratges que aborden aquesta temàtica, com Semillas de Kivu, de Néstor López i Carlos Valle, guardonat amb el premi Goya a Millor Curtmetratge Documental, que visibilitza la violència sexual contra les dones al Congo. Daisy, d’Aditi Dixit, Shecid Domínguez i Pepot Atienza, denuncia la sexualització de la infància; i Blava terra, de Marine Auclair March, explora el descobriment de la vida adulta a la Mallorca dels anys 40; i Sense veu, de Zahra Mojahed, retrata la repressió cultural de les nenes afganeses, mentre que Aquella que jo podria ser, de Lia Lőrinczy, mostra la lluita d’una mare soltera per superar un passat dolorós. I Pietra, de Cynthia Levitan, és un homenatge en stop-motion a la identitat de gènere i la comprensió.

COMPROMÍS DE L’ARTISTA

Dos títols són una reflexió sobre el compromís de l’artista: La captura, dirigida pel director romanès Adi Voicu, segueix Sami, un artista visual que es veu immers en una protesta social, desdibuixant la línia entre l’observador i el participant, i explorant la responsabilitat personal davant la injustícia. Per la seva banda, Missatge de la Sasha, d’Anna Rudikova, la pel·lícula de cloenda de l’edició de 2025, relata la història de Sasha Skochilenko, una artista russa empresonada per expressar-se contra la guerra a Ucraïna mitjançant l’art, oferint una mirada a la valentia creativa enfront de la repressió política del govern de Putin.

PENA DE MORT

A la japonesa Soc la seva filla, de Yo Nagatsuka, es tracta el tema de la salut mental i també el de la pena de mort. Matsumoto Rika, filla del líder del grup responsable de l’atemptat amb gas sarín al metro de Tòquio, ha viscut sota l’ombra dels crims del seu pare. El documental explora les seqüeles psicològiques, la discriminació social i el pes de la pena de mort en la seva lluita per trobar la seva pròpia identitat. La programació de la pel·lícula ha motivat que IMPACTE! adreci una carta al govern nipó reclamant l’eliminació de la pena capital al Japó. Es recolliran signatures de suport entre el públic presencial a totes les sessions del Festival, així com a través de les xarxes socials.

Aquesta acció és una mostra de la vocació d’IMPACTE!, de ser “més que un festival de cinema“, i aprofitar les seves activitats com una eina per a la transformació social, fomentar l’activisme i la implicació del públic en la lluita pels drets humans.

SALUT MENTAL

Dins d’aquest bloc temàtic també es presentarà  el debut en la direcció del reconegut actor Eduard Fernández, que es posa davant i darrere la càmera a El otro, un curtmetratge que s’apropa al thriller psicològic i s’endinsa en la ment perturbada del seu protagonista.  I Ayahuasca Now, veus d’una guerra silenciosa, dirigida per l’argentí Carlos Bruno, presenta el viatge de veterans de guerra nordamericans que busquen sanació mitjançant cerimònies xamàniques a l’Amazònia peruana per tractar el TEPT (trastorn d’estrés postraumàtic).

CANVI CLIMÀTIC

Finalment, Hi havia una vegada a un bosc, de Virpi Suutari, és un documental que ens porta al bosc finlandès per mostrar com la natura s’enfronta a l’amenaça del canvi climàtic, mentre una jove eco-activista lidera un moviment per protegir aquest ecosistema vital.

L’emergència climàtica també és present en els curtmetratges. Zona Wao, de Nagore Eceiza Mujika, denuncia l’extracció petrolera a l’Amazònia i el seu impacte en les comunitats indígenes. Relats d’una guerra, de Pedro Biava, mostra la lluita dels pobles Kaiowa i Guarani per recuperar els seus territoris davant la violència dels grans propietaris. Daru/n, de Benjamin Hindrichs, segueix una curandera indígena que lluita per preservar la seva cultura i la selva amazònica. Donde se quejan los pinos, d’Ed Antoja, retrata els conflictes latents en una comunitat rural a través d’un misteriós crim al bosc.

ACTIVITATS PARAL·LELES

A l’edició d’enguany se celebrarà una sessió professional (dijous 27 de març, 10h. a la Seu de la SGAE) organitzat amb la col·laboració de l’Acadèmia de Cinema Català, Catalunya Film Festivals i Acció>Cinema, sota el títol Riscos de la defensa de la llibertat d’expressió al cinema, que inclourà la primera presentació a Espanya de la International Coalition for Filmmakers at Risk (ICFR), a càrrec del seu coordinador, Jordi Wijnalda. La presentació anirà seguida d’una ponència d’Esteve Riambau, sobre censures i reinterpretació de la història recent en la producció cinematogràfica espanyola dels darrers 50 anys. La ponència anirà seguida d’un diàleg amb el director d’IMPACTE!, Oriol Porta, i del col·loqui amb els i les guionistes, directors i representants de productores, sobre els riscos i condicionants del tractament cinematogràfic del franquisme avui en dia.

L’any 2025 es commemora la mort del dictador Francisco Franco i la recuperació dels drets i les llibertats democràtiques. En una altra de les activitats paral·leles d’IMPACTE!, Pervivència del franquisme, 50 anys després de la mort del dictador, es debatrà sobre els crims no resolts del franquisme i la necessitat d’una Llei de Memòria Històrica que faci justícia amb les víctimes, temes que tracta Lesa humanidad, dirigit per Héctor Fáver, documental que formarà part de la sessió i que reflexiona sobre les violacions de drets humans a l’Espanya de Franco i a l’Argentina de Videla. L’acte tindrà lloc a l’espai Calàbria 66 el dia 1 d’abril.

La lluita per la pau a Israel serà el títol de la sessió que es presenta a la Casa Elizalde, on es projectarà el documental Shalom – Salaam – Pau, dirigit per Alexia Tsouni, on dona veu a grups de jueus a Israel, en contra de la massacre que el seu govern perpetra a Gaza. La projecció anirà acompanyada d’un debat posterior amb membres de Junts, Associació de Jueus i Palestins de Catalunya.