El Festival de cinema BCN, als cinemes Verdi de Barcelona ha cumplit la seva tercera edició, amb moltes pel.licules i moltes seccions, amb un palmarés tan discutible com nombrós, amb premis en la secció oficial per a millor film, ACCEC de la crítica, públic, millor música, etc., i amb presències molt recomanables com ara Benito Zambrano, Sergi López, Mike Leigh, Rodrigo Sorogoyen, Jeremy Irons, Alexis Michalik, Neus Bellús, Elena Andrada, etc.

A més del seu calendari, amb la festa de Sant Jordi i la rosa i el llibre, massa prop del Festival D’A que començava el 25, el festival BCN va oferir una bona serie de films. Primer, parlem de la seua secció oficial, així com d’un jurat compossat per Nora Navas, Pilar Eyre i Josep Maria Miró. Tretze films entre els que destacaven Cartas a Roxane/Edmond, d’Alexis Michalik, una producció francesa molt atenta a les vicissituts de Cyrano de Bergerac, amb uns tìtols de crèdit finals que ningú no es pot perdre; La mirada de Orson Welles, de Mark Cousins, un documental tan valuós per l’apropament a l’autor com per la talla d’aquet; La tragedia de Peterloo / Peterloo, del nomenat Mike Leigh, una obra documentada i minuciosa sobre l’insurrecció de Manchester després de Waterloo; Nacido rey, d’Agusti Villaronga, meticulós esguard sobre l’enfantessa i primera joventut del rei Faisal, prodüida per Andrés Vicente Gómez; i -en clau més intimista- el procedural Una intime conviction, d’Antoine Riambault, i La vida sense la Sara Amat, de la barcelonina Laura Jou. 6 de 13 no está malament…

També contaven amb interés, menor però, la guanyadora Soledad, de la argentina Agustina Macri, en torn a un col.lectiu anarquista italiá; El secreto de las abejas, d’Annabel Jankel, un film anglés sobre lesbianisme als anys 50; Sir, de la india Rohena Gera, una historia d’amor molt bé narrada; Hotel Mumbai, de l’australiá Anthony Maras, ópera prima al voltant d’un fet real i sanguinari; Viento de libertad/Ballon, de l’alemany Michael Erbig; Litus, de Dani de la Orden, fora de concurs, pel.licula inaugural que ja varem vore a Málaga. Sobraren, si cal dir.ho així, El bailarin, un biopic sobre Nureiev, dirigit e interpretat per Ralph Fiennes, i El emperador de Paris, de Jean-François Richet i amb Vicent Cassel de protagonista, un film sobre Vidocq, tan convencional com entretingut.

Buñuel en el laberinto de las tortugas, de Salvador Simó, una experiència molt recomanable, que j’haviem vist i que s’estrenava aquet cap de setmana, participava en una secció molt interessat anomenada Fora de competició. J’havia vist també Rojo, de Benjamin Naishtat, premiada en San Sebastián, i vaig trovar la necessària Vitoria, 3 de marzo, de Víctor Cabasco, una producción basca entorn als fets histórics i mai jutjats de la ciutat de Vitoria en 1976… Una altra secció recomanable, Cinema amb gràcia, em va permetre diversió i satisfacció amb films com De la India a Paris en un armario de Ikea, de Ken Scott, presentada pel autor de la novel.la, Romain Puértolas, o la francesa La biblioteca de los libros rechazados, de Rémi Bezançon, protagonizada per Fabrice Luchini. Altres seccions, com Zona oberta (que em va dur documentals esplèndids com An accidental studio, de Jones, Leggatt i Timlett, i -sobre tot- Varda by Agnes, definitiu testament de l’Agnes Varda, i Barcelona, la rosa de foc, de Manuel Huerga), amb ficcions com La filla d’algú, un projecte de una dotzena d’alumnes de la Escac, protagonitzat per Aina Clotet i premiat en Zona Zine a Málaga i Staff only, de Neus Ballús, que ja coneixiem pel festival de Málaga; Art al cinema, Imprescindibles, o la inclusión del festival de cinema italiá (Femení plural, El nou cinema italiá) que em va permetre veure la mediocre Dove cadono le ombre, de Valentina Pedicini, aixi com rememorar les interessants Le meraviglie, d’Alice Rohrwacher (2014), Miele, de Valeria Golino (2013), i Vergine giurata, de Laura Bispuri (2015). Un bon festival que feia debutar a una nova directora: Conxita Casanovas. I que contaba amb un slogan i una banda publicitària: “on la pel.licula es tan bona com el llibre”.

TONI LLORÉNS