El Festival s’ha consagrat com a referent obligat del Cinema Europeu i en paraules del seu director artístic Javier Martín-Domínguez “El Cinema és un camaleó màgic. Enmig de la crisi i els canvis, té capacitat per reinventar-se, com tracta de constatar, amb les seves pel·lícules i les seves activitats, la setena edició del Festival de Cinema Europeu de Sevilla  El director ens explica “el Cinema ens permet seguir somiant en un món vibrant i multicolor. Com un camp de tulipes salvatges”.  D’aquesta convocatòria cal destacar les importants mostres cinematogràfiques, La secció Oficial; la Selecció de les pel·lícules i curt metratges “pre- nominats  als premis anuals de l’Acadèmia del cinema Europeu (EFA); les pel·lícules de coproduccions europees cofinançades pel programa Eurimages; Els millors ´documentals en la secció Eurodoc; Les “operes primes” del cinema europeu; La visió europea en altres llocs del Planeta , els diàlegs Intercontinentals, L’especial de Cinema Holandès ; l’homenatge al documentalista Joris Ivens, el panorama Andalús, els reconeixements als directors Stephen Frears, Vicente Aranda,  Manoel d’Oliveira, i complementant tot això el “Fòrum de la Indústria” trobada dels diferents components de la producció i la distribució i especials com “la Dona en la indústria del Cinema Europeu”, el “Fòrum Digital”, la II edició del SILE, “Sevilla International Locations Expo” que va comptar amb una àmplia receptivitat i una massiva participació del públic sevillà i convidats Internacionals. Voldríem destacar de la secció Oficial el film “Black field” del director Grec Vardis Marinakis , una història que es desenvolupa al segle XV, època de l’imperi otomà a Grècia amb una relació entre un soldat i una novícia que marcats per una educació rígida que porta a inesperades situacions i vivències. Es destaca l’actuació de l’actriu Sofia Georgovassili; també la danesa “En un món millor” de Susanne Bier, interessant relat de la vida d’un metge danès i les seves difícils vivències a Àfrica i en paral·lel a això la vida del seu fill a Dinamarca , dos móns diferents i amb molts elements de violència; l’holandesa “The happy housewife” de Antoinette Beumer, la vida d’una parella i el seu primer fill, que porta a una depressió a la jove mare -interpretat de manera magistral per l’actriu Carice van Houten- i que té moments de gran inestabilitat emocional. En la secció EFA destaquem el film islandes de Fridrik Thor Fridriksson, “Mamma Gogo”, una relació familiar mare – fill i els inconvenients econòmics i la malaltia d’Alzheimer que fan recapacitar i veure la vida d’una nova manera; “Ondine” del consagrat director irlandès Neil Jordan, misteri, intriga i tot un seguit de personatges en una vila de pescadors on apareix una misteriosa noia que li donen tot el suport però que té un passat fosc al que es veu enfrontada; la italiana “la Prima cosa bella” de Paolo Virzi , un bon film que ens va  recordar els millors moments del cinema Italià, una història que de la Itàlia dels setantes ,on una polifacètica mare té interessants aventures i històries inesperades i on el seu grup familiar poc la comprenen…

Per últim desitgem destacar l’especial de Cinema Holandès, els 20 anys del canal Art, Europa junior i la secció “Memòria Personal” el documental de Mario Vargas Llosa: “La Ultima paraula” i el de Nieves Arrazola “Lluita Clandestina, Cinema i lentejas”..