El CAC va convocar la seva Jornada Tècnica pera parlar específicament del “big data”.
En les diverses intervencions vàrem poder tenir una visió molt global de tots els terrenys en els quals el “big data” pot intervenir i també una focalització molt epecífica en aquesta tecnologia aplicada al sector audiovisual.

En les paraules de benvinguda el president de l’entitat Roger Loppacher va parlar dels grans reptes del “big data”: Volum d’informació, varietat i a la fí, el valor que som capaços d’extreure, sobretot en l’analítica predictiva: de quina manera allò que està present en molts casos com es repetirà en el futur…
També va referir-se en la presentació a com pot incidir el “big data” en la creació de sistemes d’intel·ligencia artificial , predicció de comportaments humans etc… sense defugir una qüestió que plana habitualment: Sabem que les dades són valor i poder i no podem defugir dels elements crítics com és el risc en cedir les nostres dades personals. De vegades, les cedim de manera fàcil sense ser-ne conscients del que s en fa. De fet, hi ha tractaments a traves d algoritmes que permeten focalitzar molt la informació que es pot tenir sobre els persones i això fa que cal que sigui diàfan saber com es construeixen els algoritmes.
Per últim, va referir-se a una recerca vigent de l’EBU -l’associació europea que reuneix les televisions públiques- per adaptar els informatius a la realitat dls joves. Aquest “projecte generation european” reuneix dades de joves europeus sobre aspiracions, valors, comportament… i busca com captar els públics joves, un dels grans repte de les teles publiques a Europa, però també arreu del mon.
A continuació, Ricard Gavalda de la UPC, va fer una exposició molt didàctica sobre “big data” explicant temes en els quals treballen anàlisi de histories clíniques per l’Institut Català de la Salut per a poder predir enfermetats abans de diagnosticar-se o comportaments futurs a partir de l’envelliment de la població.
També va dir-nos que malgrat que es vagi doblant la potencia del CPU, i sigui es fàcil emmagatzemar dades de vegades es creen masses expectatives en relació al big data: De vegades les organitzacions tenen la vocacó de guardar-ho tot: sense tenir una estratègia de com fer us d’aquestes dades.. El valor, per tant, no són les dades en si mateixes sinò la capacitat d’extreure valor i per tant, coneixement…Va alertar de com algunes plataformes de “social media” que ho donen tot gratis a canvi de les teves dades; tu ja no ets el client sinó el producte…
Un altre repte del “big data” es aconseguir que es puguin visualitzar les dades de manera qus siguin comprensibles i vàrem poder veure exemples concrets de visualitzacions en 2d i 3d que ens permetien entendre de manera molt intuitiva algunes temàtiques en les que treballa l’equip de l’UPC.

BIG DATA EN ANÀLISI DE CONTINGUTS
Una segona intervenció, el director de Research for Data Science d’Eurecat Centre Tecnològic de Catalunya, Carlos Castillo, es va centrar en com automatitzar l anàlisi de continguts dels “media” a partir de “big data”. Un treball que va fer l’empresa per Al Jahzira mostrava de manera ggràfica i online com una noticia generada visites a la seva Web que van “caient” i perdent interés a una determinada cadència. S’observa, per exempla que a twitter expira la informació de manera molt ràpida, mentre que a facebook la caiguda no és tan ràpida. Aixi es poden establir diferents velocitats d’ expiració. La petició concreta que es feia a Eurecat era demanar prediccions del tràfic d’ una noticia a partir de l’interes que havia despertat a les xarxes en quan apareix. S’observa que una noticia q té activitat a les xarxes socials es manté mes temps: D’aquesta manera si una noticia en quan surt a mitjans socials té una determinada repercussió podrem concluir que podrà tenir més vida: Així les noticies amb alta predicció s’aguanten més temps i això permet a les redaccions generar contingut nou com infografies o notícies subordinades a a principal…

LA VISIÓ D’ALBERTO ALEJO MARCOS DE LA “CORPO”
També , per últim, El Cap de desenvolupament de Programari del Departament d’Enginyeria de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Alberto Alejo Marcos, va explicar que treballen de manera tangencial, en els diversos canals de radio i televisió existents i segons els programes de la graella. El ponent va explicar que “varem comenár amb big data pq habts de consum estan canviant i constatem que les franjes edat de 18 i menys anys disminueixen la visió de la televisió tradicional, amb caiguedes d’un 38%, amb tendència a anar cap avall La cosa ser’a encara més greu si es pensa que ja al 2030 la tele seria per ip, seguint les directives euopees i de fet els continguts que utilitzen l’epectre es faran servir per serveis de mobilitat l altres… El representant de la CMA va explicar que utilitzen el “big data” per a la creació d’un motor de recomanació de continguts per espectadors, que treballa a partir d’un millor coneixement de l’audiencia…
El gran repte de l’entitat es ser capaços de fusionar les dades que arriben de manera externa a la Corpo, com Kantar o les dades qualitatives de GFK amb les dades agregades de IPTV I especialment de la “tele connectada”. En quan l’usuari utiliza el “boto vermell” ens permet recollir gran nombre de dades del que fa la gent: La voluntat es juntar dades de lo q disposem de fonts externes amb allò que podemi fusionar amb els interns: Així han establert en funció de sexe, edat i diverses consideracions fins a 8 grups de consum. “Interessa saer allò que fan i que veuen però també l’abandonament. Saber, per exemple, perquè marxen dels nostres canals i su han anat a un canal nostre, a canals d’ altres o senzillament si tanquen tele, o el “rebot” de gent que marxa i torna determinant també en quan de temps torna…Tot plegat permet controlar l’audiència en temps real a partir de HBBTV i decidir si es vol influir o no en l’ emissió. Un cas concret de l’us d’aquestes dades es decidir si programes en directe tenen suficient audiència per decidir si volem allargar l emissió, com de fet es va fer en programes electorals que varen perllongar-se perquè tenien encara molta audiència quan s’havia previst acabar-los. A banda de diversos exemples, també el repreentant de la CMA va queixar-se de l’escasa informació que donaen les operadores sobre el visionat dels canals a traves de dispostitius mòbils actuant com un “mur”…