La cinta russa “Sibèria. Monamour “, del rus Slava Ross, va ser la gran triomfadora de l’edició d’enguany del Cinemajove de València. També “Colivia” del romanès Sitaru, va aconseguir el seu “Lluna” en el capítol de curts.
València, i el seu Cinemajove en la seva edició 26ena no defrauden a l’espectador inquiet. El Festival segueix mantenint-se com una cita imprescindible, per la seva selecció sempre rigorosa de pel.lícules. D’altra banda, a l’altura de les seves pel.lícules estan també els seus convidats. (No ho diem lògicament per nosaltres) sinó per la molta gent interessant que es deixa caure per València. Aquest any, per exemple, gaudim del fantàstic Jan Harlan, productor de Kubrick i Spielberg, que estava en el Jurat de llargs. Al seu costat, compartien Jurat el cineasta anglès Les Mills, l’actriu valenciana Rosana Pastor, el director francès David Lanzmann i el periodista gal Laurent Pecha. Tots ells van destacar en la roda de premsa de clausura la “meravellosa obra d’art” de Slava Ross, Sibèria. Monamour “que mostra el poder i la compassió amb imatges inoblidables que només el gran cinema pot oferir”. Una història de “dimensió bíblica” va arribar a dir Harlan: La pel.lícula ambientada en la Rússia post-comunista, parla de la grandesa i ignomínia de l’home. “La naturalesa pot ser dura i destructiva, però la brutalitat de l’home cap als febles i els nens és encara pitjor, i aquesta és l’ànima d’aquesta obra d’art. Necessitem amor i ser estimats per no caure en el perill de convertir-nos en adults i comportar-nos pitjor que una rajada de gossos salvatges “, va afegir Harlan.
El director de Cinema Jove, Rafael Maluenda, va destacar que la dotació econòmica del Premi Lluna de València (30.000 euros) “va destinada a la distribuïdora espanyola que faci arribar la pel.lícula guanyadora a les nostres pantalles”. L’objectiu, ha subratllat, “és que el públic pugui gaudir de Sibèria. Monamour en els nostres cinemes “.
Així mateix, el jurat d’aquest any ha volgut donar una Menció Especial per al llargmetratge Silberwald / Silver Forest, òpera prima de la joveníssima cineasta suïssa Christine respon, que narra l’esgarrifosa experiència d’un adolescent que s’integra en un grup de caps rapats a la recerca per definir la seva identitat: “Es tracta d’una història commovedora que reflecteix de manera excepcional la recerca d’un adolescent per la seguretat i el significat de la vida, i que enllaça amb les realitats socials de l’Europa multicultural contemporània”. La cinta, ha comentat Harlan, “es defineix per uns personatges molt sòlids i una direcció molt nítida”.
A més, els membres del Jurat van destacar un fil comú a bona part de les peces presentades: la influència que té la gent gran sobre els joves per als qui d’alguna manera serveixen de model. Així passa amb l’avi que és central a la pel.lícula russa però també en la suïssa on també el granger major es converteix en un model a seguir encara que no preveu el desastre final. Podria sintetitzar-se la reflexió en què els joves necessiten models de conducta que serveixin de referència. De fet com explicava el mateix director Maluenda, atès que es fa una selecció molt rigorosa de les pel.lícules que competeixen, qualsevol d’elles que arriba a la final suposa complir les expectatives del propi Festival.
En curtmetratges premiats a la Secció Oficial de Curtmetratges a concurs, la peça guanyadora de la Lluna de València, (10.000 euros) ha estat per Colivia / The cage, del cineasta romanès Adrian Sitaru (1971). Una cinta que, segons el jurat, compost per l’actriu andalusa Ana Álvarez, la directora d’animació anglesa Joanna Quinn i la cineasta sueca Carolina Hellsgard, destaca per “la delicada senzillesa amb la que tracta la complexa i fascinant aventura de les dinàmiques familiars, a més de comptar amb un treball tècnic impecable en tots els sentits “.
Per la seva banda, el treball Mokhtar, de la directora canadenca Halima Ouardiri, ha estat mereixedor del Premi Especial del Jurat, que ascendeix a 6.000 euros, un treball que mostra, “amb un ambient molt poderos, el profund retrat d’un nen que té de prendre una decisió inimaginable “. Menció Especial del jurat de curtmetratges ha tingut el curt argentí Rosa, de Mónica Lairana, que mostra “el retrat lluminós de com una dona comuna es maneja amb la seva vida solitària”
Altres Premis a esmentar serien el Peixera Estudi al curtmetratge espanyol amb millor so, que recau en Morir cada dia, d’Aitor Echeverría, “una història de desencontres familiars, on el treball precís i acurat del so ajuda a enriquir el conjunt”. D’altra banda, un Premi també molt consolidat, el Canal + al millor curtmetratge, comprant els drets per emetre-europea ha estat per la cinta d’animació de Pedro Rivero titulada Birdboy. El Premi Sonofilm a la millor direcció d’un curt espanyol ha estat per a El somriure amagat, escrit i dirigit pel català Ventura Durall, “una pel.lícula que barreja ficció i documental per explicar una poderosa història dels nens del carrer i la seva lluita implacable per la supervivència “. Per la seva banda, el Premi Canal 9 al millor curtmetratge espanyol s’ha atorgat a la Victòria d’Úrsula dels directors Nacho Ruipérez i Julio Martí.
Premi a un projecte de Curt
Un altre Premi ja clàssic de València és el “Premi Projecte Curt” que atorga Canal + i que finança com diu el títol un projecte que podrà visionar-se en anys posteriors … En aquest cas el guardó va recaure en “Atocha 70”, de la directora irlandesa Tambascio,a partir d’un guió d’Isabel de Ocampo i Núria Verd, que segons explica el Jurat “té naturalitat i senzillesa, en to de comèdia, un moment alliberador en la història de tres dones marcades per un passat de repressió”.
Oberts al “streaming” i xarxes socials
No seria completa la referència al Cinemajove de València sense comentar l’èxit del festival amb llargues cues, per exemple, per veure la versió renovada del Gabinet Caligari i especialment la voluntat del Festival de abririse a les noves tecnologies, especialment a les xarxes socials ia les convocatòries directes a través de ia web, on podien disposar d’emissions en streaming d’algunes sessions, de manera que moltes persones de tot el mut hauran pogut seguir les activitats del Festival “en línia” … Finalment, ja en la nota colorista destacar que tots els membres estrangers dels Jurats i els directors convidats van destacar el sol i la bona acollida rebuda a València. Harlan que viu a Gal va destacar tot això ia més li va quedar temps per veure l’opera Fidelio, que es representava aquests dies a la capital llevantina. Rosana Pastor, que precisament viu a València i que se’n va al Festival de Moscou en pròxims dies per presentar una pel.lícula veneçolana i espanyola on intervé destacar per la seva banda, la importància de l’atenció a l’educació audiovisual dels més joves: “els adults hem de proposar que els nens que són el futur del demà tinguin una mirada crítica sobre l’audiovisual, perquè sàpiguen valorar i discernir sobre el que veuen “Finalment, en la cerimònia de cloenda es va fer referència a les positives expectatives dipositades en la nova Consellera de Cultura Dolors Johnson, exdirectora de Canal9, canal que, per cert, sempre ha donat suport a la trajectòria del Cinemajove …. J, J,
