Aquesta freda nit de diumenge, 3 de febrer de 2013, ha tingut lloc la gala d’entrega dels V Premis Gaudi, a la seu de Barcelona Teatre Musical, i presentat per Andreu Buenafuente, que la va amenitzar a la seva manera, fent-nos riure de les penes del moment,  va comptar amb l’ajut de diferents professionals del cinema, com en Sergi López el qual va fer una crítica del sistema actual i del estat de la cultura, en Francès, encara que va quedar clar per tothom.

La sala es  va omplir per complert de gent del medi, i com va afirmar l’Andreu, si hi hagués caigut una bomba la desaparició de la industria del cinema català hauria estat per la via rapida, doncs entre altres noticies es va destacar, desafortunadament, el tancament del estudi de so Sonoblock.

 

Retransmesa en directe per TV3, va tenir un dels moments culminants en el discurs de Montserrat Carulla, guardonada amb el premi d’honor de l’Acadèmia i que va proclamar el seu somni de “veure la meva terra justa socialment, pròspera culturalment i lliure nacionalment”. També s’han nomenat membres d’honor a l’actriu Anna Lizaran, el director Bigas Luna, l’actriu Montserrat Salvador, el director de fotografia Tomàs Pladevall i el cartellista Macari Gómez.

Finalment els films “Blancanieves” i “Lo imposible” han estat els dos films més guardonats,  “Blancanieves” ha rebut el premi de millor film en català, malgrat la controvèrsia pel fet de ser silent,  també els de vestuari, direcció artística i música original. Encara que el més premiat ha estat “Lo imposible”, de Juan Antonio Bayona, que s’ha endut el premi de millor director, a més del de millor film europeu, fotografia, muntatge, maquillatge i so.

Cal destacar els premis al millor actor principal per a Àlex Monner per “Els nens salvatges” i millor actriu per a Maria Molins “El bosc” el de millor actor secundari per a Eduard Fernàndez i millor actriu secundària per a Candela Peña, tots dos pel film “Una pistola en cada mano” que ha ha rebut també el guardó de millor film en llengua no catalana i millor guió, de Cesc Gay i Tomàs Aragay.

Si mes no, ha estat un bon any de pel·lícules destacables, no nomes per la seva qualitat si no per la gran repercussió que a nivell internacional esta tenint el cinema català, mes enllà de les nominades i guanyadores d’aquest certamen, del encariment de l’entrada, i de les condicions complicades de les produccions, s’ha constatat que la recaptació del 2012 ha estat la millor des de fa 11 anys i que la quota de espectadors ha arribat en moments concrets a un 55’6 %, segons la FAPAE.

 

La llista de tots els premis

Millor Actor secundari: Eduard Fernàndez per “Una pistola en cada mano”.

Millor Film per a televisió: Felip Solé per “Tornarem”.

Millor Vestuari:  Paco Delgado per “Blancanieves”.

Millor Direcció Artística:  Alain Bainée per “Blancanieves”.

Millor Música Original: Alfonso de Vilallonga i Juan Gomez Chicuelo, per “Blancanieves”.

Millor So: Oriol Tarragó i Marc Orts per “Lo imposible”.

Millor Maquillatge i perruqueria: David Martí i Montse Ribé per  “Lo imposible”.

Millors Efectes Especials: Josep Mª Aragonés per “Les aventures de Tadeu Jones”.

Millor Muntatge:  Bernat Vilaplana i Elena Ruiz per “Lo imposible”.

Millor Guió: Cesc Gay i Tomàs Aragay per “Una pistola en cada mano”.

Millor Fotografia:  Oscar Faura per “Lo imposible”.

Millor Actriu secundària: Candela Peña per “Una pistola en cada mano”.

Millor Direcció de producció:  Eduard Vallès per “The Pelayos”.

Millor Film d’animació: Edmon Roch i equip per “Les aventures de Tadeu Jones”.

Millor Curtmetratge: Cèlia Rico, per “Luisa no está en casa”.

Millor Documental: Antoni Verdaguer per “Jordi Dauder, la revolució pendent”.

Millor Actor principal: Àlex Monner per “Els nens salvatges”.

Millor Film europeu: Belén Atienza i Javier Ugarte per “Lo imposible”.

Millor Actriu principal: Maria Molins per “El bosc”.

Millor Director: Juan Antonio Bayona per “Lo imposible”.

Millor Film en llengua no catalana: Marta Esteban per “Una pistola en cada mano”, de Cesc Gay.

Millor Film en català: Sandra Tapia, Ignasi Estapé per “Blancanieves”, de Pablo Berger.