Els amics del Cinema Maldà ens fan arribar aquestes línies
“No és fàcil escriure aquestes paraules. Quan repassem el llistat de venda d’entrades dels darrers mesos ens adonem que hi ha molts dies que no arribem ni als 15 espectadors. Fins a 6 o 7 pel·lícules per dia i només interessen a menys de 15 persones. No veiem el resultat de tot el nostre esforç i se’ns trenca l’ànima.

Aquesta mala ratxa està durant massa i és insostenible. Hem ofert propostes noves (pelis sorpresa, ‘Cookie Day’, ‘Maldanins’, ‘Malditos Cómicos’, infinitat de concursos, promocions i descomptes de tot tipus, abonaments temporals, festivals…), lluitem sempre per aconseguir pel·lícules interessants, donem segones oportunitats a títols que la majoria de vegades només els tenim nosaltres en cartellera, fem passis per escoles, per a casals d’avis, etc. Tot i així, malgrat algun èxit puntual, ens trobem molt sols i abandonats al Cinema Maldà.

No cal ser un gran matemàtic per adonar-se que els números no surten. El problema no és que anar al cinema sigui car sinó que l’experiència d’anar al cinema està devaluada i la majoria d’espectadors la perceben com a cara. Per sort en tenim alguns d’encantadors que ens regalen un somriure cada cop que venen o ens ajuden a difondre el que posem a les xarxes socials.

Desafortunadament, darrere del Cinema Maldà no hi ha cap empresari ric i cinèfil que el mantingui malgrat sigui un negoci deficitari. Bàsicament, l’equip del Maldà el lideren dues persones normals i corrents que estimen el cinema en tots els sentits: en Xavi, l’encarregat, programador i ‘alma mater’ de l’empresa, que porta treballant-hi tota la seva vida, des que va començar netejant els vidres de les Galeries Maldà, i la seva ajudant, la Natàlia, que com en Totó de “Cinema Paradiso” ha après tot del seu mestre i intenta revifar el cinema amb l’energia i positivisme de la seva generació.

Amb jornades de fins a 15 hores al dia, el Cinema Maldà té la política (imposada per necessitat) del ‘one man/woman show’: el dia que et toca treballar fas de taquiller/a, projeccionista, acomodador/a, i després de pujar i baixar les escales infinitat de vegades al final del dia també toca escombrar, fregar, netejar els vàters. La feina segueix a casa amb les negociacions amb les distribuïdores, el disseny de cada cartellera, els pagaments continus, actualitzant les xarxes socials i contestant als nostres espectadors que ens escriuen amb consultes a totes hores. No hi ha pausa.

Aquest parell formen un equip de dues formiguetes aguantant com poden les comportes d’una presa gegant. Per sort, poden comptar amb algunes mans extres que van tapant les escletxes perquè l’aigua no s’escapi. La propietat del local ha fet un esforç molt gran per recolzar el Maldà i sempre ha tingut la porta oberta per ajudar. Tampoc podem deixar de banda el Moisés, un amic del Xavi que plogui o nevi es presenta de forma desinteressada cada dijous al cinema per actualitzar el web i preparar els fulls amb la cartellera que tothom agafa a les escales. No oblidem la incansable ajuda dels familiars que ens recullen a les tantes de la nit, porten carmanyoles o donen un cop de mà a la taquilla de forma altruista quan els seus horaris ho permeten. I per descomptat la nostra gosseta Crispeta, que ens fa companyia moltes tardes.

Som conscients que no tenim ni el so Atmos ni un super projector DCP de 60.000€, que no ens podem permetre, però també volem pensar que les pel·lícules que oferim no requereixen l’última tecnologia per poder gaudir-les. Encara que no ho sembli, anem fent millores en la qüestió tècnica i tard o d’hora aconseguirem la conversió total, però potser a pas de formiga.

Mantenir el Cinema Maldà obert implica una infinitat de despeses. Els drets de les distribuïdores, el lloguer, l’aigua, l’assegurança, el manteniment, les factures astronòmiques de més de 2.000€ de llum cada mes, les reparacions, etc. Els únics que podem deixar de pagar (o com a mínim seguiran venint encara que se’ls pagui amb retard) som nosaltres, els treballadors, perquè el cinema és la nostra vida i farem el possible perquè no s’ensorri. Però tot té un límit i aquesta sensació de viure amb l’aigua al coll constantment afecta la salut física i mental, i genera una angoixa esgotadora.

Ara que ens trobem en un context en què tota l’estructura comercial i cultural del barri està desapareixent, el Cinema Maldà és un dels últims baluards que segueix en peu al barri gòtic. Seria una llàstima que la sala de pantalla única més antiga de Barcelona (inaugurada el 4 de desembre de 1945) també desaparegués.

Què pots fer per ajudar al cinema Maldà:

Venir-hi una mica més sovint i portar acompanyants (penseu que dilluns només costa 5-€/dia i dimecres 4€/dia).
Donar a conèixer la nostra existència i la de les maratons (hi ha moltíssima gent que encara no sap que existim!) Si treballes en algun mitjà de comunicació o tens amics que ho facin seria de gran ajuda que parlessin de nosaltres.
Dir als vostres amics, familiars, companys de feina que s’inscriguin al nostre newsletter a través del web.
Comprar begudes o cosetes de menjar a les nostres màquines en comptes de portar-ho de fora
Comprar pòsters de cine (tenim el llistat dels disponibles a la taquilla).
Compartir les coses que més us interessin de les nostres xarxes socials.
Reenviar aquest escrit a tothom que considereu que es pugui sensibilitzar amb nosaltres.
Fer-te Patró del Cinema Maldà 2015 (carnet anual amb tarifa plana de cinema).

Aquest no és un escrit per fer pena, és un escrit que surt de la frustració i la desesperació simplement per explicar-vos tots els esforços que estem fent per mantenir viu aquest cinema i demanar-vos el vostre petit gra de sorra per ajudar-nos a tirar endavant.

Sabem que són temps molt durs per a tots, però si us anés bé ajudar-nos d’alguna manera esperem que entre tots podrem mantenir el Cinema Maldà obert i funcionant durant molts més anys”.

L’equip del Cinema Maldà

www.cinemamalda.com